Diuen que a qualsevol govern (o a qualsevol junta d’entitat) cal deixar-los cent dies abans de “censurar-los”. D’acord.

Però, pel que fa al canvi de govern a l’Estat espanyol, conseqüència d’una moció de censura, no cal esperar aquests 100 dies, només cal fer un cop d’ull als nomenament dels nous responsables de les carteres ministerials, és a dir dels nous ministres del govern Sánchez ja podem pensar que d’entrada pinten bastos.

El president Pedro Sánchez sap de sobres que la moció de censura que diu que va guanyar no és del tot cert. Els grups parlamentaris que li donaren suport no ho feren en relació d’un programa de govern del PSOE sinó que simplement pretenien descavalcar a Rajoy i el seu govern del panorama polític espanyol per corruptes i mal polítics.

El president Sánchez sap que va tenir un suport interessat i ara li toca muntar una imatge que el faci quedar bé.

En un moment que el clam reiteratiu de paritat en tot, en els llocs de responsabilitat i de presa de decisions polítiques, també, va trobar en els nomenaments de ministres dones un filó que podia donar-li bona acollida. En certa manera és cert.

Ara bé, segur que no hi havia més dones ben posicionades dins del PSDOE per exercir de ministra que qui va donar aixopluc el gran disbarat del Castor, el negoci de Florentino Pérez amb la gran bancarrota per l’erari públic i la intranquil·litat dels pobles de l’entorn? Segur que aquest nomenament, d’entrada, fa una mica de respecte.

Segur que no hi ha cap més dona ben preparada per suavitzar les relacions entre l’Estat i les diferents nacions que conformen Hispània que aquella qui va empenya l’aplicació del 155?

Segur que la senyora Dolores Delado és la millor dona per capitanejar el Ministeri de Justícia?

Podria seguir però em sembla que no cal. Un govern amb majoria de dones no és cap garantia de bon govern. Podem esperar 100 dies però de moment més val mantenir-nos a l’expectativa.

Sánchez té mala peça al taler i sembla que no se n’adoni. Per acontentar al PNB es compromet a mantenir els pressupostos aprovats per el PP sense pensar que la majoria pepera al Senat li poden esmenar la plana. Quina cara haurà de posar davant el Govern Basc si els milions promesos es fonen com un bolado?

Com desllorigarà l’embolic sorgit del mal fer polític? Com corregirà l’odi i les ganes de venjança de la judicialització de la política utilitzada pel PP? És cert que el poder executiu i el judicial són (o haurien de ser) absolutament independents, darrerament no ha estat així, serà el president Sánchez un bon desllorigador sense que cap dels implicats es quedi ressentit?

El govern de la Generalitat ha proposat, perquè així ho demana la ciutadania, restituir tot el que va anular el 155. De moment, el conseller Maragall, diu que d’immediat tornarà a obrir les delegacions de la Generalitat a l’estranger. Com ho impedirà el ministre Borrell? No hi pot enviar a la Guàrdia Civil però pot posar en marxa la seva estratègia de monòleg (no diàleg) d’insults i d’improperis? Això no és fer política, això no és tornar a la normalitat.

Serà capaç el Govern actual dur a terme propostes legislatives contundents sense assegurar-se de veritat que la majoria de grups parlamentaris que li feren confiança mantindran aquesta confiança? Negociació al canto. Això és fer política. D’aquí 100 dies ho sabrem, de moment cal estar a l’expectativa.

Quantes lleis aprovades per majoria al Parlament de Catalunya han estat interposada davant el Tribunal Constitucional pel govern anterior poden ser retirades i aplicades d’immediat? Ho farà el President Sánchez? Està per veure.

Quantes promeses en matèria d’inversions es va afirmar que arribarien a Catalunya? Ni el port de Barcelona o el de Tarragona, ni el TGV, ni el desdoblament de moltes vies de Renfe o de carreteres perilloses, ni el corredor Mediterrani, ni, ni… El senyor Sánchez entoma una herència enverinada que sort en tindrà del desinfectant del senyor Borrell que, si enlloc d’aplicar-lo a Catalunya ho fa sobre totes les ferides obertes que ha deixat el PP i que actualment estan al límit de la gangrena pot ser una bona acció de govern.

Amb tots aquests condicionats, segur que podem parlar d’un nou govern de l’Estat espanyol?

Senyor Sánchez, faci un llistat de prioritats i doni-les a conèixer per tal que la població sàpiga per on va, raoni les decisions, que els partits que li donaren suport a la moció de censura puguin seguir donant-li. El PP i Ciutadans que cantin missa encara que facin molt soroll i desafinin.

2 COMENTARIS

  1. Pedro Sánchez volia ser President del Gobierno, Ja ho es. Pedro Sánchez no te majoria i per eixa raó te peus i mans lligades. Pedro Sánchez no te mes ambició que anar fins al terme de la legislatura i les esquerres no li donen ninguna garantia, per eixa raó prefereix assegurar-se la simpatia de les dretes. Pedro Sánchez l’hi falta lo necessari per a imposar una política, per eixa raó no farà res. Pedro Sánchez es castellà, per eixia raó menysprea als catalans.
    Salut i bona senda.
    Antoni.

  2. Com hom es pot refiar d’un partit que fa moltíssims anys era republicà i ara és monàrquic fins a les celles? Com hom es pot refiar d’un partit socialista que fa moltíssims anys era obrer i ara és exclusivament capitalista? L’adjectiu d’espanyol, no ha variat, continuen sent-ho. Per tant, per la meva part a aquests NI AIGUA.

FER UN COMENTARI