Una mica menys pitjor amb el PSOE que amb el PP?

Publicada: 24/06/2018 14:23h

Publicat: Anècdota en un país centreamericà. Un govern popular i revolucionari succeïa a una dictadura de dreta. Després d’uns mesos en el poder, es pregunta a una camperola: Com viuen vostès ara, amb el nou govern popular? Resposta: “Una mica menys pitjor”.

Recordem una mica d’història recent?

La transició va generar gran esperança. Sortida d’una dictadura i entrada a un procés democràtic (?). Nova Constitució que va rebre suport majoritari. Cada votant va veure i va votar el que creia que significaria. Estatuts. Nova esperança. Progressivament, decepció creixent. Ni PP ni PSOE els van respectar. Tampoc es van complir les inversions promeses. Ser incomplidor, morós, invasor, es va convertir en un dret d’estat. La situació es va anar agreujant: Incompliments, invasió de competències, retallada de les mateixes. Gran suport dels mitjans espanyols a aquesta degradació. El tema culmina amb el cop d’estat, segons experts, que el Constitucional (inconstitucional en la seva composició) va donar en retallar el segon estatut.

Bona part de la societat catalana reacciona per dignitat democràtica i justa defensa dels seus drets i interessos. Se celebren macro manifestacions que sorprenen al món. Líders no independentistes es posen al capdavant de la reivindicació. Un estat autènticament democràtic mai hagués donat lloc a aquesta situació. Davant la mateixa, un estat amb polítics competents hagués rectificat. No ha estat així. Ha crescut l’autoritarisme via judicial i policial. Injustos i antidemocràtics empresonaments, el 155.  No cal seguir una història coneguda. L’estat i els seus mitjans parlen de cop d’estat a la democràcia i rebel·lió per part de Catalunya. Cap estat europeu ho considera. Espanya, sí. Reaccionar per dignitat democràtica, pacíficament, davant la manipulació, mentides, agressió de la força pública, incompliments, invasió de competències, pèrdua de llibertats, perjudicis econòmics, és un cop d’estat, delicte?

1528469760_491797_1528475636_noticia_normal

Què fa, farà, el PSOE després del PP-C’s, Constitucional i jutges?

De moment, res! Van dir que “la carpeta de Catalunya estaria en la taula del primer consell”. No ha estat així. Promeses de diàleg però el president serà rebut quan toqui amb els altres presidents regionals. Contempla la constitució nacionalitats? Parlen de gestos de distensió com apropar els presos. Apropar? El que seria just i democràtic no seria deixar-los en llibertat? Això suggereixen els estats europeus que rebutgen l’acusació de rebel·lió. Està només el PSOE? No. Hi ha silencis còmplices! Per exemple, l’església catalana. N’hi ha prou amb reunir-se a resar pels presos? Sindicats fins ara muts totals i còmplices de la injustícia. Ara comencen a parlar. I els col·legis professionals, patronals, i universitats… de Catalunya? Tímids gestos sense cap repercussió i nul·la incidència. No ha canviat res. Ni res suggereix un canvi substancial. I els partits estatals i catalans que es consideren demòcrates? Silenci còmplice. I els militants i votants dependentistes? Culpables perquè, segons l’adagi castellà “qui calla atorga”.

Amb el PSOE, Catalunya estarà igual o només una mica menys pitjor? Davant aquesta situació, què és el més coherent des de la dignitat democràtica? Independència alliberadora o dependència creixent i negativa?

perladignitat4 500px

FER UN COMENTARI