Com a consultor he intervingut en diferents conflictes, he assessorat negociacions i a professionals. Convido al lector que analitzi aquest crònic i estructural problema, des de 1714! Sota els consells de la prestigiosa Universitat de Harvard. M’acompanyen?

Definicions

Negociació, resolució conflictes: “Procés pel qual es pretén arribar a uns acords entre parts amb interessos i objectius oposats i comuns simultàniament”.

Premisses clau
  • Predisposició a l’acord. Què demostren una i una altra part? Qui genera la “causa crítica” del problema? Segons els fets, qui vol resoldre-ho i qui no?
  • Mútua capacitat de resposta. En aquesta etapa hi ha hagut acords a través del primer i segon estatut. També d’altres tipus. Qui respon, respecta, i qui no?
  • Només si hi ha predisposició positiva i capacitat de resposta és possible negociar. Existeix segons l’actuació del parlament i govern espanyol? I del català?

Pautes de Harvard per la resolució de conflictes, negociacions difícils

1.Separar a les persones del problema

Davant les persones: Empatia, tracte positiu, comunicació adequada, respecte. Afavoreix la predisposició. El contrari agreuja el problema. Per la seva actuació, declaracions, Què emet Espanya, els seus líders, parlament, mitjans, sistema judicial, als independentistes que volen marxar? Què emeten els líders, quin tracte dispensen, mitjans independentistes, als espanyols?

Davant el problema: Concretar-ho bé. Quina és la causa crítica? L’independentisme: És acció o reacció? Catalunya: Segons la seva consciència, història i el tracte rebut per Espanya és nació, nacionalitat, regió, sots-regió o colònia? Diferent interpretació i aplicació de Constitució, Estatuts, finançament, inversions, respecte a llengua, cultura, valors? Castellanització, submissió, domini colonitzador? La reacció després de la sentència del constitucional, és el problema o l’efecte?

a-large-brick-building-the-harvard-campus-in-boston-mass__683531_

2.Centrar-se en beneficis i no en posicions

Beneficis: Què hagués succeït si s’haguessin respectat els anteriors acords? Avui, què beneficiaria més i millor a ambdues parts i donaria suficient  i mútua resposta? Quins beneficis ofereix Espanya a Catalunya, als qui volen independitzar-se, perquè vulguin seguir, amb  ella? No dependent d’ella.

Posicions: Bases de partida fixes, inamovibles, no coincidents. Espanya: La seva pròpia interpretació històrica i aplicació de l’actual constitució, de la seva llei. Catalunya: La seva història, consciència de nació, la llengua, cultura, valors; el benestar que mereix pel que genera, l’atenció a les seves necessitats socials, la seva “essència”, dignitat, llibertat. Si les posicions són inamovibles és difícil o impossible consensuar els Beneficis. Si aquests són un objectiu comú, quines posicions han de variar per coherència, democràcia, justícia i lògica?

3.Creativitat per aportar, Millor Alternativa d’Acord Negociat (MAAN)

Si es manté la predisposició i capacitat de resposta cal buscar la millor alternativa. Això exigeix auto-exigència, perspectiva, visió de futur positiu, imaginació. Quin acord seria l’òptim? Quin seria qualificat com a no i suficient? Quin és el mínim, el límit que no es pot traspassar? Si no s’aconsegueix, Harvard recomana…

imagenes_carlos_moncin___0006_73700bc7

4.Utilitzar referents objectius, inqüestionables, comunament admesos

Es tracta de recórrer a models de països democràtics avançats, a valors inqüestionables com: Benestar pel que es genera, democràcia real, llibertat d’actuació i legislació pròpia, justícia social, identitat, dignitat. Exemple. Davant el sol·licitat referèndum del 80% de la societat catalana, copiar a Anglaterra o Canadà. En valors, quins són irrenunciables per a una societat moderna, lliure? Quina proposta, situació, actuació, optimitza el gaudir d’aquests valors o els impedeix? Seguint a Harvard, quins referents utilitza l’estat espanyol en la seva actuació, davant el conflicte amb Catalunya i quins utilitza aquesta en el seu crònic conflicte amb l’estat espanyol? Amb quins resultats?

Segons aquestes pautes: És possible l’acord, hi ha solució? Què diria Harvard sobre l’actuació de l’estat espanyol i de la Catalunya independentista? Qui dóna més i millor resposta a aquestes pautes? I si no hi ha acord, quins efectes tindrà?

perladignitat4 500px

2 COMENTARIS

  1. Els hispanocastellans es consideren hereus directes dels visigots, via en Pelai, i creuen estar predestinats a recuperar el suposat regne visigòtic peninsular unificat, evitant els problemes que van suposar la seva liquidació: la desunió, la inestabilitat i la invasió dels “moros” facilitada per traïdors.

    Per això no entenen que no vulguem quedar dins del seu territori sinó que tenim una altra economia, una altra societat i una altra llengua.

    En resum, que quan diuen que la nostra independència no és un divorci sinó una amputació, tenen tota la raó… segons el seu punt de vista. Per tant, no hi ha negociació possible, si no és que se’ls obliga.

FER UN COMENTARI