No els agrada res

Publicada: 31/05/2018 23:38h

Sembla que al president Rajoy i els seus correligionaris no els agrada res i tot els que no els agrada s’ho han de carregar sigui com sigui.

No els agrada el que fa el Parlament de Catalunya, no els agrada el president Puigdemont, no els agrada el full de ruta vers l’autodeterminació de Catalunya, no els varen agradar les lleis de transitorietat…

Solució, destitueixen el govern legítim i enviar els Consellers a la presó o fer-los marxar a l’exili per evitar-la. Solució, contra tota legalitat convoquen noves eleccions al Parlament de Catalunya. Entretant es treuen de la màniga l’article “constitucional” 155 que, segons ells, els pot permetre fer i desfer el que els vingui de gust.

No els agraden els resultats d’aquestes eleccions i fan tot el possible per posar pals a les rodes i evitar o retardar la formació de govern a Catalunya que els obligaria a aixecar el 155 ni que sigui amb reserves o fent-lo servir com a amenaça per coartar la llibertat dels diputats i diputades de la cambra legislativa catalana.

Guanya una majoria independentista i tampoc no els agrada. La correlació de les forces parlamentaries pretenen refer el govern cessat, aquell govern presidit pel Molt Honorable Carles Puigdemont. No els agrada Puigdemont i amb l’excusa que és a l’exili i a més té mil i una causa oberta a la justícia espanyola el president no pot ser restituït.

Es proposa un segon candidat, el diputat Jordi Sánchez que tampoc els agrada i el mantenen a la presó no fos cas que fes alguna cosa que tampoc els agradés.

La majoria parlamentària proposa un tercer candidat, el diputat Jordi Turull que tampoc és del seu gust i després del discurs d’investidura, sense temps de contestar a l’oposició, també és enviat a la presó.

Els dies passen i el 155 va fent el seu camí. Es destitueixen càrrec intermitjos o es degraden funcionaris que fan bé la seva feina, busquen malversació de cabals públics que no troben per enlloc, i anar fet…

Sembla que el que volen és que s’esgoti el temps i anar a noves eleccions. Si fem cas a les enquestes publicades, el panorama polític seria si fa o no fa el mateix que tampoc el agradaria.

Per fi es proposa un quant candidat que té el suport majoritari de la cambra ni cap causa pendent amb la justícia, tot i això no és del gust dels mandataris de l’Estat. Què hem de fer?

Fins aquí sembla que ha guanyat la tossuderia del senyor Rajoy però, qui ha perdut? Tots els espanyols en general i els catalans en particular. No ha estat, precisament, un bon negoci.

Sense Parlament no es pot legislar però amb un govern de l’Estat que no els agrada cap llei promulgada a Catalunya encara que beneficiï a la població més vulnerable, què ha de fer el Parlament? La Independència no va ser possible i per tant un dels objectius més importants del nou govern ha de ser, entre altres coses, superar totes i cada una de les traves que el govern dels desencantats han posat i seguiran posant a cada iniciativa.

Els agradi o no, la vida continua i a cada envestida Catalunya es fortifica. Podríem dir que en aquesta escomesa el president Rajoy n’ha sortit només escaldat però estiguem preparats, hi haurà altres embranzides que hem de procurar eu surtin amb la cua entrecames i no pensin en Catalunya mai més.

Però no anem tan lluny, també a Catalunya n’hi ha molts que tampoc els agrada ni fer política ni fer oposició, però volen i formen part d’un Parlament que sí, que el seu objectiu és precisament fer política. No ho dubteu, la tasca parlamentaria d’aquesta colla és fer palés continuadament els que no els grada. De totes maneres el poder i els mecanismes que té l’Estat són potents i poden fer-nos molt mal. De totes maneres aquesta circumstància no ens ha de frenar cap iniciativa ni popular ni parlamentària. Ni el PP ni Ciutadans, els agradi o no tenen poca força per modificar la voluntat del poble de Catalunya.

FER UN COMENTARI