Només donant un cop d’ull a la premsa dels darrers temps ens adonem que hem rebut una llicenciatura en dret penal amb dret col·legiar-nos sense haver-nos rascat la butxaca ni en matricules ni en llibres, sense haver assistit a classe, és a dir, tranquil·lament des del sofà de casa amb el diari del dia a la mà.

Per exemple, ara sabem que el president Puigdemont ha estat un gran delinqüent. S’ha rebel·lat contra el Govern Espanyol de forma pacífica i tumultuària, saltant-se la llei espanyola però obeint l’Estatut de Catalunya (que també és una llei espanyola), posant en marxa un Programa electoral que mai ningú va prohibir el qual li va permetre (potser il·legalment, vés a saber) ser investit president de la Generalitat de Catalunya, un càrrec públic que obre totes les portes per esdevenir delinqüent. Pel que sembla el govern espanyol no li agradaven les coses que passaven a Catalunya i es va mirar i remirar amb lupa per veure quants i quins pecats es podien imputar al president Puigdemont i els ministres del seu govern o qui li vingui de gust.

La situació converteix l’escenari polític i social en quelcom força seriós i preocupant amb una perspectiva de futur immediat que clama resposta per part de la ciutadania. Com molt bé sabem el president i alguns consellers opten per l’exili i altres per la presó. Tant els uns com els altres encara ho són, algú fa més de 6 mesos.

Seguim amb l’exemple del President. Des de la justícia espanyola s’emet una ordre d’extradició rebutjada, en un primer moment per la justícia belga i en un segon intent per la justícia alemanya però que fins avui el govern i la justícia la mantenen vigent.

Quins càrrecs se l’imputen al president de Catalunya? El més greu, rebel·lió. Tant la justícia belga com l’alemanya no ho veuen per enlloc i l’exculpen i evidentment d’extradició res de res. El govern espanyol no està d’acord amb aquesta resolució i busquen un nou delicte, malversació de fons públics pel referèndum del dia 1 d’octubre. El mateix ministre Montoro va afirmar en seu parlamentària i en diferents intervencions a la premsa, que va repetir ahir mateix, que no es va gastar ni un euro de diners públics per aquesta causa. Doncs bé, on està la malversació? Les urnes les va comprar un ciutadà anònim a la Xina, es varen traslladar als centres electorals en cotxes particulars i els components de les meses foren voluntaris. On és la malversació? Ara sembla que han trobat el desllorigador, diuen que es va gastar electricitat en aquells centres poc il·luminats com si no fos necessària la mateixa despesa quan s’hi fan activitats extraescolars, esportives o de cultura popular. Voleu dir que tot plegat no és buscar tres peus al gat?

Una mica o bastant esperpèntic tot plegat! Però la llicenciatura en dret penal ho avala.

Podem posar un altre exemple. El senyor Jordi Sànchez fa 6 mesos que gaudeix de presó condicional sense fiança, per què? Perquè pensa d’una manera determinada no coincident amb el pensament dels senyors del PP ni amb el jutge Llarena, perquè no està disposat a dir mentides (que per altra banda no se les creuria ningú), ni a canviar de forma de pensar. Per aquesta regla de tres, seguint les directrius el Codi Penal vigent, Jordi Sànchez gaudeix de tots els drets polítics segons ha confirmat l’ONU, però al jutge Llarena no s’ho creu i no li dóna permís per sortir de la presó i defensar la seva investidura. Per què? Segurament serà perquè seria tota una imatge d’escàndol que un President de la Generalitat acabat d’investir hagués de tornar a la presó. O potser no. Podria ser que en el món que es mou el jutge Llarena i els seus amics del PP el que els animi un esperit de venjança, d’escarni, o vés a saber què, tot menys democràcia i sentit comú, tot menys respecte a les persones i a les seves creences i sentiments.

Segons la lectura que fa algú del Codi Penal espanyol, un xiulet, una careta d’en Jordi Cuixart i un plànol extret de Google Maps són proves suficients per declarar a la seva propietària de terrorista.

Per acabar de repassar el nostre coneixement del Codi Penal espanyol només cal fixar-nos amb el concepte de malversació. El dia 1 d’octubre de 2017 sembla que els centres electorals públics van malgastar diners dels seus pressupostos perquè és possible que algun votant gastés més paper de vàter però el que va costar l’estada de policies i guàrdies civils desplaçats a Catalunya (87M d’euros dels pressupostos de l’Estat) no va ser malversació.

Ara diuen que si el Parlament es querella contra el jutge Llarena per infringir el dret reconegut a Jordi Sánchez és malbaratar diners públic però mantenir-lo a la presó (ell i tots els altres) no són diners llençats a la paperera del dret penal?

Fer anar a Madrid la cúpula dels Mossos d’Esquadra només per notificar-los el seu processament, no s’ha despilferrat el temps dels funcionaris (que també val diners) quan la tècnica actual podria ser una mica més àgil?

Si per un xiulet groc et poden acusar de terrorista, si per no repartir cops de porra et poden acusar de pertànyer a banda criminal, si per ser conseller d’un govern legítim o ser president d’entitats cíviques es pot privar de la llibertat a ciutadans educats i responsables, se’ls aplica mil-i-un articles del codi penal que per activa i per passiva comporta una despesa associada, voleu dir que no és el mateix Codi Civil i els seus executors els que fan malversació de fons públics?

Si és així, pot ser que ens ho fem mirar i la llicenciatura de dret penal és molt possible que no porti enlloc com a màxim a engreixar una mica el nostre currículum.

Barrejar política i justícia és una mala combinació. Droga dura de la més fina.

1 COMENTARI

  1. Jo vaig estudiar Dret. Semblava que aquest esforç serviria per quelcom en el futur. El present m’ha ensenyat que és difícil, si no impossible, esborrar el passat més ranci. Aquesta descoberta sorgeix arran l’actual marc de repressió, a resultes del qual torno a ser un analfabet jurídic (amb permís de la Unió Europea i dels països autoanomenats democràtics, òbviament)

FER UN COMENTARI