Finals de març, principis de primavera.
Creix l’anhel de les flors que volen arribar a florir,
l’espurna d’un sol que no deixarà mai d’enlluernar i
la voluntat d’uns colors que comencen a brollar.

La claror il·lumina la joventut d’uns ametllers que,
a mesura que perden la por a la foscor de l’hivern,
aixequen llurs fruits orgullosos d’haver guanyat,
una vegada més, el fred dels durs dies que ja han passat.

La revolució dels pètals ha arribat.
Creixent entre la furor dels dies, no tindrà pas un preu escàs,
però ni la tempesta més fosca ni el vent més intens
podrà acabar mai amb la seva contundent voluntat.

Queden enrere els anys passats i apareixen,
entre lliris i roses, els crits de valentia d’un poble
que s’uneix esperançat en un sol clam:
La llibertat.

FER UN COMENTARI