El tema de les pensions torna a estar al capdavant dels problemes del govern d’M. Rajoy juntament amb el procés català i els pressupostos generals de l’estat, on l’executiu del PP pretén exercir un xantatge al PSOE i PNB dient que incrementarà les pensions i s’aproven els pressupostos (vegeu l’article Les pensions a l’Estat espanyol, publicat en aquest mitjà en data de 25/03/2018).

En aquell article feia referència als diners que l’estat destina al rescat d’autopistes fallides i, en canvi declarava no tenir-ne per incrementar les pensions. Des d’aquell dia, fins avui, ens hem assabentat del rescat de dues noves autopistes i del possible rescat de l’Hipodromo de la Zarzuela també declarat en fallida. La pregunta segueix sent la mateixa: És normal tenir diners per ajudar grans empreses i no tenir-ne per als pensionistes?

A més a més, hem hagut de suportar declaracions de personatges roïns donant solucions al tema pensions. El governador del Banc d’Espanya ha dit que els actuals pensionistes són rics, en la seva majoria, perquè són propietaris dels seus habitatges. Felipe González, un pensionista que percep 80.000 euros anuals de l’estat, declara que l’edat de la jubilació s’ha d’endarrerir fins als 70 anys per salvar l’actual sistema. Ell precisament, que gràcies a les portes giratòries gaudeix d’altres ingressos, és el menys indicat per parlar-ne.

Però la cosa no acaba aquí, ara ens hem assabentat que l’estat preveu comprar fins a 50 avions militars de caça a Alemanya per un valor aproximat als 6.000 milions d’euros, tot i que no es faci de cop sinó en dos o tres anys. Aquesta quantitat seria l’equivalent a tres o quatre anys d’increment de les pensions d’acord amb l’increment del cost de vida de 2017, però com ha declarat el govern d’M. Rajoy no hi ha diners per incrementar-les.

Les males llengües, sense especificar-ho obertament, han destacat la casualitat de què l’anunci d’aquesta operació coincideixi amb l’euro-ordre del jutge Llarena i que Puigdemont es trobi retingut en una presó d’Alemanya. Ara per ara la justícia d’aquest país ha descartat el delicte de rebel·lió i permetrà la seva llibertat condicional -sota fiança- a l’espera de si considera o no el delicte de malversació.

Coincidint en el temps, la policia espanyola ha detingut a Hervé Falciani, que està reclamat per la justícia Helvètica a l’haver fet públic una llista de clients del banc suís HSBC que tenien diners no declarats en els seus països d’origen. Montoro va poder saber, gràcies a aquesta llista, els més de 650 defraudadors de l’estat espanyol. No tenen res a veure els delictes de Falciani amb els que Espanya imputa a Marta Rovira però, s’han disparat de nou els comentaris atribuint de què tractaria d’un canvi de cromos.

La qüestió, benvolguts lectors, són les dues coincidències. No hi ha diners per les pensions però sí per rescatar autopistes, hipòdroms i compra d’avions. Aquesta compra coincideix amb la retenció de Puigdemont a Alemanya. La detenció de Falciani coincideix amb l’ordre de detenció de Marta Rovira que es troba exiliada a Suïssa.

Vostès podran pensar que sóc mal pensat per aquestes dues coincidències però, a la vista de l’actuació de la justícia espanyola, en ve al cap la famosa dita castellana que diu així: “Piensa mal i acertarás”.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI