Hi ha situacions que a mi em plantegen interrogants i que em fan reflexionar.

  • 23 d’abril, Sant Jordi, patró de Catalunya. Llibres i roses, símbols del tarannà dels catalans: Llibres (cultura) i roses (estima).
  • 1 d’octubre, referèndum. 2.300.000 votants tot i les dificultats. Un ministre va dir “no hay ni papeletas, ni urnas, ni censo“. Gran violència per part de la policia.
  • 21 d’abril, final de la Copa del Rei de primera divisió de futbol masculí. Cartells dient “volem democràcia” i samarretes grogues llençades als contenidors.
  • Abril, la fiscalia denuncia als professors de l’institut de Sant Andreu de la Barca, per realitzar un debat sobre els fets de l’1 d’octubre.

I d’aquí neixen els meus interrogants.

  1. Pot ser que Sant Jordi sigui una demostració del tarannà pacífic, democràtic, majoritari
    del poble català?
  2. Pot ser que les dates de l’1 d’octubre i 21 d’abril siguin demostració del sentit que el gobierno de España té de la seva democràcia?
  3. Pot ser que la denúncia de la fiscalia sigui una demostració del sentit de justícia que tenen els fiscales españoles?

Podríem reflexionar sobre moltes altres situacions que demostren l’estima que l’estado español té per Catalunya? Per què molts mitjans de comunicació se’n fan ressò i falsegen la realitat de Catalunya? Quins fruits volen obtenir d’aquestes actuacions?

Volen que Catalunya sigui com un gosset lligat pel coll i a les ordres del seu amo?

Moltes vegades la reflexió és útil per acostar-nos a la veritat.

FER UN COMENTARI