Si no fos que la realitat és tossuda, tot plegat podria esquivar-se en l’entramat d’una novel·la de ciència-ficció amb moltes possibilitats d’èxit.

Catalunya és un país petit i relativament ben avingut. Socialment força cohesionat amb moltes ganes de tirar endavant per millorar la vida els catalans sense massa incidències. Durant més de tres-cents anys hem d’anar trampejant amb més pena que glòria i alguna garrotada la convivència veïnal. Però, d’un temps ençà, sense saber massa perquè aquesta convivència s’ha trencat i ara anem a la grenya amb els espanyols o millor dit amb els polítics de l’Estat espanyol.

Els senyors del PP que governen l’Estat, sembla que ens han declarat la guerra, de moment sense tancs però amb moltes porres i empresonant a ciutadans sense delicte. El poble de Catalunya s’ha revoltat i ha començat un malviure.

Els senyors del PP s’han adonat de la intranquil·litat i del malestar que es viu a Catalunya i recomana tranquil·litat. Una tranquil·litat què, segons ells, només es pot assolir acatant la Constitució espanyola des del seu punt de vista que no té res a veure ni amb la lletra ni amb l’esperit del text constitucional. Una tranquil·litat que només s’assoleix acceptant el dictat del govern de Madrid sense discrepàncies, sense diàleg i combregant amb rodes de molí.

El Parlament de Catalunya és l’òrgan legislatiu responsable de legislar, de respondre a propostes i preguntes els grups parlamentaris i a la vegada establir mesures de control tant del Govern com de les finances públiques que els senyors i senyores diputats vulguin formular. Pels senyors el PP sembla que la cosa no és ben bé aquesta. D’un temps ençà qualsevol llei aprovada pel Parlament de Catalunya és enviada sistemàticament al Tribunal Constitucional que de forma immediata la suspèn cautelarment. D’un temps ençà qualsevol persona que discrepi públicament de la manera de fer del PP pot ser enviada a la presó, tant els és que sigui o polític com a cantant, qualsevol persona que discrepi de la seva filosofia pot ser multat i inhabilitat per obra i gràcia d’uns jutges amics dels senyors del Govern.

Quan la població surt al carrer, se’ls titlla de revolucionaris i de sediciosos. Quan protesten pels empresonaments indeguts els titllen de busca-bregues. Ah! Això sí, el que demanen als catalans és tranquil·litat, els diuen que no és bo viure amb aquest nerviosisme permanent.

Un bon dia es lleven amb la voluntat de confiscar les finances de la Generalitat que és una manera molt discreta d’ofegar la dinàmica econòmica i parlamentària del país. És evident que els contractes de tota mena, les subvencions a entitats social i culturals i fins i tot, els complements salarials dels funcionaris públics els ha signat la Generalitat i si aquesta no pot recaptar els impostos i no li arriben els compromisos de l’Estat no pot pagar i és aquesta la que no respon de les seves obligacions mentre que és el ministre Montoro, aquell que sempre riu per sota el nas com qui fa una malifeta de criatura, qui fa i desfà amb els diners dels ciutadans. La gent s’enfada i com a resposta els demana tranquil·litat.

No és cos d’avui ni de fa quatre dies, fa anys i panys que el Govern de l’Estat no inverteix ni un duro a Catalunya encara que de promeses n’ha fet un gavadal. No en compleix cap ni una. Cada vegada que un ministre ve a Catalunya diu que porta molta pasta, diu “ara sí que els milions arribaran”. Sempre són els mateixos milions, arriben de paraula i se’ls entornen per poder-los retornar en el proper viatge. Si els veïns de Montcada (posem per cas) s’enfaden i tallen les vies del tren reclamant l’eliminació dels passos a nivell, els responen que tranquils, que se’n tornin a casa que començaran les obres immediatament però passen els mesos i els anys i no veuen ni un paleta.

Hi ha coses més greus, per dir-ho d’una manera suau, s’han tret de la màniga l’article 155 de la Constitució espanyola i l’han aplicat al seu gust i manera, en conseqüència, Catalunya no pot dir res, no pot fer ni pot pensar per ella mateixa, ha d’acatar les disposicions i la supervisió que s’aplica des del Govern de l’Estat. Ah! Per sobre de tot el que els cal als ciutadans de Catalunya és tranquil·litat.

Hi ha ministres que saben primer que el mateix jutge quina serà la sentència. El president del Govern es nega a rebre el president del Parlament de Catalunya, diu que no ha guanyat les eleccions. Convoca unes eleccions al Parlament de Catalunya sense que en tingui competències per fer-ho i a l’hora de la veritat com que els resultats no els han estat favorables vol ser ell que decideixi qui ha de ser el President de la Generalitat.

Saben què passa en realitat?

  • El president legítim de Catalunya és a l’exili (no es de cap manera un fugitiu).
  • La discòrdia més o menys matisada dels grups parlamentaris ha aflorat a la premsa i a la ciutadania abans que els propis diputats tanquessin acords. Segons quins sectors dels mitjans de comunicació s’han posat les bótes i els parlamentaris han hagut de dedicar a atendre moltes rodes de premsa només per dir que “no passa res, estem parlant i segur que ens posarem d’acord”.
  • Els grups de l’oposició han tingut temps de predicar la seva versió dels fets, tots ells concordants amb l’objectiu del govern de l’Estat, que Catalunya sigui ingovernable. De moment no ho han aconseguit però, persisteixen.
  • El ministre del ram crida als quatre vents que intervindrà l’escola catalana, si la llei no els ho permet ja trobaran la manera de fer-ho. El ministre Montoro decideix aplicar el 21% de l’IVA sobre els productes culturals amb efectes retroactius només per aniquilar la cultura catalana.
  • Des de la premsa i les personalitats afins al govern de l’Estat titllen de mala educació un discurs del president del Parlament a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona perquè diu que la justícia no funciona.
  • No volen reconèixer com una mostra de desacord amb l’actitud de la casa reial el fet de negar-se a donar-li protocol·làriament la benvinguda a Barcelona… I moltes altres coses que seria un no acabar.

Tot plegat ha generat protestes i més protestes al carrer i a les xarxes socials, ha donat feina als advocats interposant i defensant querelles i denúncies per intentar salvaguardar una mica la dignitat dels ciutadans de Catalunya que volen ser lliures i exercir la seva capacitat de decidir. Tot plegat ha generat molt malestar, més pobresa i més facilitat d’enriquiment del senyor que ja era molt ric, els seus amics, empresaris, banquers i polítics afins al règim en excedència.

La gent està revoltada, intranquil·la i nerviosa, molt emprenyada i el govern de l’Estat en lloc de proposar mesures per apaivagar el descontentament, incrementa la venjança i la repressió al mateix temps demana tranquil·litat. Deu ser la tranquil·litat del cementiri on ningú piula i es fa i desfà el que l’enterramorts creu convenient.

Senyor Rajoy i companyia, la tranquil·litat a Catalunya només arribarà per dues vies: l’abolició del 155 i totes les seves conseqüències, l’amnistia pels presos polítics i exiliats inclosos i deixar que el Parlament de Catalunya faci la seva feina sense interferències.

Prohibir llaços grocs, interferir en el nomenament del president de la Generalitat (tasca només competent als grups parlamentaris) amenaçar grollerament en la dinàmica legal i administrativa del govern de Catalunya, a part de fer el ridícul no porta enlloc i d’aquesta manera la tranquil·litat i la normalitat a Catalunya no arribarà mai.

Recordi senyor Rajoy que els catalans som tossuts i persistents, fa molts anys de lluitem, que les hem vist de tots colors i les beneiteries dels seus ministres no ens faran fer ni un pas enrere vers els nostres objectius que en definitiva són decidir per nosaltres mateixos.

La tranquil·litat dels catalans només depèn de vostè i vostè n’és l’únic responsable, no als ulls de la història, que també, sinó als ulls dels ciutadans de món del primer terç del segle XXI.

El món és rodó i tot se sap a l’era de les telecomunicacions. Recordi les paraules de l’únic President electe al món afusellat pel general Franco que vostès ni tan sols volen reconèixer: “Els catalans tornarem a lluitar, tornarem a sofrir i tornarem a vèncer”.

FER UN COMENTARI