Carta oberta a Rafael Catalá, ministre de Justícia

Publicada: 14/03/2018 22:10h

Senyor, vostè ocupa el càrrec de ministre després de la dimissió d’Alberto Ruiz Gallardón des del setembre del 2014. En aquell moment el PP gaudia de majoria absoluta i, entre les lleis que es van aprovar, aprofitant aquella majoria, figuren dues que personalment considero detestables: La llei mordassa i la del Tribunal Constitucional.

Amb la primera es coarta greument la llibertat d’expressió i de manifestació, fins al punt que, davant un conflicte amb les forces d’ordre públic, la paraula de l’agent policial és la que val, tot i les dels testimonis que puguin dir el contrari. Ho considera normal? En la segona van dotar al TC d’un poder sancionador, cosa impensable i incoherent, ja que és l’únic Constitucional que té aquesta prerrogativa.

Vostè, en fer-se càrrec del ministeri, es va trobar amb la insatisfacció de molts catalans des que l’alt tribunal va emetre la sentència en contra de l’Estatut que s’havia aprovat a les Corts Generals, el Parlament, votat en referèndum per la ciutadania i sancionat pel rei. És conscient que Catalunya és l’única comunitat que no té l’Estatut que va votar?

Com ministre de justícia deu haver tingut algun paper en la resolució i aprovació de les mesures dutes a terme en l’aplicació del 155. Segons el dit article, enlloc no he vist que el mateix autoritzi destituir un govern, dissoldre el Parlament i convocar eleccions; aquestes no han donat el resultat que el PP desitjava i, a hores d’ara, no fan altra cosa que posar pals a les rodes per evitar un president independentista. Que el jutge Llarena no permeti a Jordi Sánchez assistir el ple del Parlament, ho considera prevaricació?

Vostè ha fet algunes declaracions al respecte. Referint-se a Puigdemont ha declarat que el dirigent independentista no pot ser president de la Generalitat des de Brussel·les per sentit comú i perquè és il·legal. Sobre la seva persona ha dit: “És vergonyós que Puigdemont hagi fugit de la seva responsabilitat”. El considera un pròfug de la justícia? Si és així, perquè es va retirar l’ordre de recerca i captura fora del territori espanyol?

Ha assegurat que les forces de seguretat de l’Estat van haver d’utilitzar la força l’1-O perquè es volia impedir l’acció dels tribunals. En una compareixença al Congrés, vostè va fer mofa d’algunes víctimes per les actuacions policials dubtant que fossin certes. Ara van contra els mossos d’esquadra que, sense estomacar ningú, van aconseguir retirar quasi el doble d’urnes que la policia i la guàrdia civil juntes.

En unes declaracions recents vostè va dir que parlar de presos polítics fa un mal gravíssim a la democràcia. És cert però… considera que no ho són? Doncs em pot explicar els motius del perquè, Bèlgica, Suïssa, Dinamarca, Escòcia sí que ho consideren, així com una gran part de la premsa europea i nord-americana. Responsables de drets humans de l’ONU i Amnistia Internacional també ho considerem. Oi que tots estan equivocats ministre?

La justícia europea els ha cridat molts cops l’atenció i vostè ho sap perfectament. Avui ens em assabentat que el tribunal de Drets Humans d’Estrasburg ha invalidat una sentència en contra de dos joves que van cremar una fotografia del rei. Els hauran de tornar els diners de la sanció i 9.000 euros com a indemnització. La justícia és lenta però al final posa a cadascú al seu lloc. Recordi la doctrina Parot o el cas Atutxa, per exemple.

Girona. Manifestació contra la visita del Rei, a la plaça del Vi Girona. Manifestació contra la visita del Rei, a la plaça del Vi

Suposo que té bones referències de José Maria Mena, Javier Pérez Royo o Martin Pallin, i sap que ells consideren els empresonats catalans com a presos polítics. Igualment deu conèixer el manifest signat per 650 juristes de tot l’estat en el mateix sentit. Creu de debò que tots, absolutament tots, estan equivocats?

No crec que canvií d’opinió però, jo de vostè m’ho plantejaria, senyor ministre

FER UN COMENTARI