Veritats certes i veritats falses

Publicada: 28/02/2018 18:00h
La portada de La Razón

Segons els diccionaris, “veritat” és allò que realment és. I “falsedat” és l’ocultació o alteració de la veritat.

Sobre algun determinat tema quan sentim reiteradament afirmacions o negacions concretes, la nostra reacció natural és la de creure que allò que escoltem o que llegim és la veritat. I quan sobre el mateix tema escoltem o llegim afirmacions o negacions contràries, ens queda el dubte de saber quina és la veritat autèntica.

És, des d’aquest raonament, que els mitjans de comunicació tenen una gran responsabilitat, doncs la interpretació de les notícies que publiquen, dependrà de l’honestedat que, qui les publica, estigui dient la veritat.

Com en tot, la utilitat d’alguna cosa no depèn pas de quina cosa sigui, si no de l’ús que les persones en fem. Un exemple senzill: un ganivet pot servir tant per tallar pa, com per matar.

Quan els mitjans de comunicació tergiversen o falsegen la realitat, fan que molta gent accepti aquella falsedat com una autèntica veritat.

Aquesta reflexió m’ha vingut al cap en escoltar el que va dir un mitjà madrileny sobre el llaç groc que com a catalanista, Guardiola porta a la solapa. Segons aquest mitjà aquest llaç groc era “el símbolo de una campaña contra el cáncer de prostata”.

Naturalment, les persones que escolten habitualment a aquest mitjà de comunicació, es creuran de bona fe que se’ls està dient la veritat.

Un cas semblant és el del ministre senyor Zoido, quan afirma que les càrregues policials de l’1 d’octubre que van fer un miler de lesionats, no són veritat.

Aquests relats que alteren i falsegen la veritat és el que acostumen a fer determinats mitjans quan es refereixen als temes de Catalunya. És així com aconsegueixen despertar l’animadversió i l’odi de molts ciutadans espanyols cap a Catalunya.

FER UN COMENTARI