Ara sembla que tothom està preocupat per la situació enquistada a Catalunya.

Algun dels Barons del PP insten a Rajoy que faci alguna cosa per moure l’escenari català, fins i tot hi ha que amb la boca petita li demanen que plegui. Rajoy sempre inamovible.

Les Comunitats Autònomes que configuren l’Estat espanyol pretén per tal d’aconseguir un millor finançament però, els que hi entenen diuen que no es pot plantejar sense el concurs de Catalunya i Catalunya segueix sense govern.

Segons algunes enquestes es diu que Ciudadanos està trepitjant els talons del PP, que en unes properes eleccions podria ser que quedessin frec a frec i això neguitegen tant els uns com els altres.

El govern de l’Estat, ara com ara, no té assegurats els pressupostos pel 2018, necessiten com a mínim el suport del Partit Nacionalista Basc que, segons diu, mentre duri aquesta situació anòmala a Catalunya, no juga.

Què cal fer per modificar la situació a Catalunya? Només una cosa ben senzilla: Que s’acabi la repressió, les amenaces, la judicialització de la política catalana i que es respectin els resultats de les eleccions del 21 de desembre, eleccions convocades irregularment pel president Rajoy.

Recordem-ho. De forma absolutament il·legítima es va suspendre el govern de Catalunya. Doncs la solució està en mans d’aquells que van ficar la cullerada on no devien. En lloc de citar (fins i tot en diumenge) a polítics i funcionaris per part del Ministeri fiscal per acusar-los per actuacions que no han fet i que les volen transformar en actuacions delictives, la situació es pot resoldre simplement parant la maquinària judicial, la qual cosa ens farà estar a tots molt més tranquils i s’estalviaran molts diners. No estic del tot segura que tot aquest desplegament no entra en el capítol de malversació de cabals públics.

Per obra i gràcia d’una aplicació, fora de tota lògica, de l’article 155 de la Constitución Española, ha estat la causa de tot aquest embolic. Només cal retirar l’aplicació d’aquesta mesura i tornar a la situació del mes de setembre. L’Estat té molts mecanismes per alentir la implantació de la República Catalana, ja que vulguem o no hi ha molt a negociar i molt a compartir com a bons veïns.

Si no fos que el poble de Catalunya pateix i alguns catalans molt més, aquesta situació políticojudicial faria riure però es dóna la circumstància que més aviat fa plorar i mantenir una crispació fins avui controlada però no se sap mai que pot passar.

Els senyors del PP volen aparentar que ho tenen tot controlat però aquesta repressió ferotge només és símptoma de la seva feblesa, se’ls esquincen totes les costures: la corrupció, les mentides a tord i a dret, els currículums d’aspirants a càrrecs públic europeus falsejats, etc. Aquest aquí no passa res, vol dir que sí que passa. Acceptem-ho d’una vegada per totes i estarem més tranquils tots plegats.

Senyors del PP, siguin conseqüents i coherents. Si quan van inventar-se l’article 155 no van preveure que els membres el Govern de la Generalitat no poguessin presentar-se a les eleccions del 21 de desembre, la van pifiar, ara no busquin excuses per justificar el seu nyap. Si la ciutadania de Catalunya els ha atorgat confiança, ara no poden evitar que es reclami el seu nomenament.

Catalunya, ni cap país del món civilitzat, es pot permetre tenir el seu president a l’exili o a la presó. No han pensat que tenir polítics catalans sense poder exercir les seves funcions els desacredita a vostès? No han pensat que manipulant el Tribunal Constitucional per tal que dicti mesures que no els correspon els dóna, a l’exterior, però també dintre del propi Estat una imatge impròpia del segle XXI? No han pensat que tota aquesta crisi institucional perjudica tant la imatge com l’economia de l’Estat espanyol?

La situació és complexa però la solució senzilla. Oblidin les amenaces i faran possible que el president del Parlament activi el ple suspès i proposi com a President de la Generalitat Carles Puigdemont. El ple el vota i si obté una majoria suficient, pot ser proclamat com a tal i vostès, senyors del PP i els seus amics de Ciudadanos a callar i a acceptar la realitat democràtica que tant se n’omplen la boca.

Si això és així, no queda altre remei que excarcerar els ciutadans retinguts a presons de Madrid i la vida continua de forma democràtica que vol dir, parlar de les coses, negociar les diferències i demandes i arribar a consensos evitant, tant com sigui possible, perdre llençols per camí (de totes maneres no es podrà evitar perdre alguna coixinera).

Hi ha situacions complicades que amb ganes i bona voluntat poden tenir una solució fàcil. La tossuderia i l’orgull no porten enlloc i entretant les persones pateixen, l’economia va a darreres cues i això un polític no s’ho pot permetre.

1 COMENTARI

  1. LA ULTIMA :
    Plan República. Propuesta de constitución catalana elaborado por la ciudadanía (?), a través de comisiones de estudio (?), organizados en un pacto nacional (?), y que después trataría el Parlament (?). Todo desde Bélgica. Ultima ocurrencia del entorno del Sr. Puigdemont. Todo para dejar de hablar de la CUP, Artur Más, el Sr.LLanera, el Sr. Torrent.
    Maestro picador patetista y picapedrero patético. Saludos.

FER UN COMENTARI