Està la democràcia espanyola en liquidació?

Publicada: 08/02/2018 19:13h

No pretenc imitar a la sotsepresidenta Soraya en el seu discurs referint-se al Diplocat. Ara bé, tinc la sensació que la democràcia, que ella i el seu govern administren, es troba en aquest procés de liquidació. No em refereixo a la fi del règim actual encapçalat pel PP, però que altres partits també hi donen suport, em refereixo a la qualitat democràtica espanyola que grinyola dia sí, dia també.

No hi ha dubte de què el procés català ens ha permès comprovar fins a quin punt arriba el sentit democràtic que atresora el PP i, Espanya en general, en tots els àmbits fins a creure’s posseïdors de la veritat absoluta i que actua contra aquells que no pensin com ells. No els importa el cost que això suposi, actuaran decidits, caigui qui caigui i peti que peti. Si convé saltant-se la llei o interpretant-la com a ells els convingui.

Espanya està en risc de ser degradada a democràcia “imperfecta” per la gestió duta a terme pel govern de Mariano Rajoy del cas català. En l’Índex de la Democràcia, que cada any elabora l’influent think tank britànic The Economist Intelligence Unit (EIU), la qualificació d’Espanya en el 2017 s’ha rebaixat de 8,30 a 8,08 punts, al límit entre “democràcia plena” i “democràcia imperfecta”.

La rebaixa es deu al fet que el govern espanyol “va impedir per la força la il·legal la consulta sobre la independència de Catalunya de l’1 d’octubre i al seu tractament repressiu dels polítics independentistes”, segons l’informe, on s’alerta que aquests moviments del govern espanyol, la repressió policial de l’1-O, l’aplicació del 155 i els empresonaments dels líders catalans han portat a Espanya a una situació de pèrdua de qualitat democràtica.

Va ser Mariano Rajoy qui va iniciar el problema en recollir signatures en contra de l’Estatut de Catalunya. Davant un recurs presentat al Constitucional i, quasi 4 anys després, aquest amb la seva sentència va donar inici a l’enfrontament entra Catalunya i Espanya. Segons el catedràtic Javier Pérez Royo es va tractar d’un cop d’estat al règim establert en 1978. Rajoy va tenir temps sobrat per arribar a una entesa, pacte fiscal o similar, però no va voler. El president espanyol en comptes d’entomar un problema polític i solucionar-lo es va adreçar als tribunals contra el procés català.

Davant la Comissió de Justícia del Congrés, el president del Suprem i del CGPJ va afirmar que la culpabilitat de la politització de la justícia recau en les associacions judicials, ja que representen opcions diverses i s’identifiquen amb partits polítics. Davant aquestes paraules, si més no sorprenents en qui va ocupar càrrecs directius en el poder executiu i presideix l’òrgan encarregat de vetllar per la independència judicial, vàries associacions de jutges van emetre un comunicat conjunt per rebutjar les declaracions de Carlos Lesmes.

A banda del que diuen juristes, advocats i les associacions de jutges, la ciutadania veu amb sorpresa decisions que no entén. La primera la revocació de jutges que formaven part del tribunal que havia de jutjar la Gürtel i substituïts per altres afins al PP. La segona l’intent del govern espanyol per impedir, a tota costa, la investidura de Puigdemont com a president de Catalunya sense respectar, per tant, el resultat de les eleccions.

Davant els últims esdeveniments, l’associació Jutges per la Democràcia ha emès el següent comunicat: Ens veiem obligats a recordar l’informe anual de la Comissió Europea sobre l’estat de la justícia als països de la Unió Europea. Espanya figura com el tercer Estat on un major percentatge de persones percep que la justícia no és independent. Fins a un 58% dels espanyols la consideren com dolenta (39%) o molt dolenta (19%), el que suposa que només dos dels 28 països estan pitjor. Segons l’estudi, són les “interferències i pressions del Govern” el motiu de la percepció de la falta d’independència.

Novament, les inopinades declaracions del ministre de Justícia en relació a la investigació que se segueix en el Suprem, pel denominat procés, són molt poc respectuoses amb la separació de poders i la independència judicial. El ministre Catalá pronostica amb total seguretat el futur processal dels investigats i anticipa, sense cap rubor, les dates i el contingut de les resolucions judicials, fins al punt d’afirmar que la sentència es dictaria abans del mes de desembre.

Informacions publicades en un diari de Madrid, i no desmentides, parlen dels contactes de membres del Govern, començant pel seu president, a magistrats del Constitucional previs a la deliberació sobre l’admissió a tràmit del recurs interposat pel Govern en contra de la resolució del president del Parlament de Catalunya. És per això, que tals contactes són inadmissibles en un estat de dret i no tenen un altre objectiu que tractar d’influir en el sentit de la resolució a dictar per l’alt tribunal. Aquestes ingerències soscaven la confiança de la ciutadania en els tribunals així com en el Constitucional i llastren la credibilitat diària de magistrats i magistrades en l’exercici de la seva funció.

Són molts els experts juristes que expressen opinions contràries a les del jutge Llarena i consideren presos polítics als Jordis, Junqueras i Forn. Tampoc no consideren pròfugs a Puigdemont i els 4 exconsellers que estan a Brussel·les, la prova, argumenten, és que el jutge va anul·lar l’ordre de detenció en veure que no es considerava a Bèlgica, i a altres països europeus, els delictes de sedició i rebel·lió de què se’ls acusa a Espanya.

Són moltíssimes més les raons que demostren la cada cop més debilitat democràtica que es viu a Espanya i que, més tard o d’hora, passarà factura als partits polítics, tant als que governen com els que hi donen suport a l’actual situació. Europa, a poc a poc, s’adona de la realitat espanyola i els mitjans internacionals denuncien la seva deteriorada i manipulada democràcia.

FER UN COMENTARI