Catalunya, de subjecte polític a què? Objecte dominat i inanimat?

Preguntes oportunes

Publicada: 16/02/2018 12:03h

Característiques generalment acceptades de subjecte polític: “Consciència d’entitat pròpia diferenciada, capacitat de representativitat política i d’interlocució, negociació, amb altres poders, reconeixement com a tal”. Històricament, Catalunya ho ha estat. Després d’un llarg parèntesi, la transició, Tarradellas, la definició de nacionalitat que es recull a la Constitució, diàleg bilateral amb l’estat, primer estatut, segon estatut… confirmen la condició de subjecte polític diferenciat de Catalunya en l’Estat espanyol. Aquest era el pacte, l’acord. Quina ha estat la realitat?

Ens van enganyar o ens enganyem?

La constitució va ser votada per la societat catalana del moment. Les forces polítiques catalanes van creure en les espanyoles. La realitat va demostrar molt ràpid que l’estat espanyol tenia altres projectes que no eren precisament de respecte a Catalunya i sí, de recentralizació. La LOAPA, va ser un clar primer avís. L’incompliment de pressupostos per a tot tipus d’aplicacions a Catalunya, de transferències estatutàries, invasió de competències… Pujol, Roca, Duran foren considerats homes d’estat per Madrid. Potser per no ser enèrgics i plantar-se davant els incompliments? No és sospitós? PP i PSOE es van acostumar a incomplir, a donar dos passos endavant en la recentralizació i un enrere amb concessions puntuals.

L’estat incomplia però, aquí, predominava el peix al cove

I la societat catalana no ho advertia? Potser, com deia John Lennon, “la vida és això que succeeix mentre estem distrets en altres coses”. Fins que va arribar la majoria absoluta del PP. Segon estatut, àmpliament aprovat pel Parlament català però contra el qual Montilla ja va anunciar esmenes en contra al parlament espanyol. Allà, se’l va “raspallar”. Més: El Constitucional va anul·lar el substancial d’un estatut, aprovat, confirmat per la ciutadania i signat pel rei. La història recent és coneguda. Una creixent part de la societat catalana ha reaccionat per dignitat democràtica, per defensar el benestar al que tenen dret, per una justícia social avançada, per la seva llibertat i identitat. Reacció de l’estat espanyol? No una proposta política sinó policial i judicial. Por, amenaces. Els Sindicats?, absents! No hi ha estatut algun. Per iniciativa del PP, fermament recolzat per PSOE i C’s s’ha aplicat un 155 anticonstitucional i la condició de subjecte polític de Catalunya passa a ser què?

2015080316572757839

Situació actual?

Un ajuntament té avui més autonomia que la Generalitat. Aquesta no pot actuar segons l’Estatut i la Constitució (Diari Ara del 11/02/2018). Líders i polítics a la presó. Altres, a l’exili. Ara, alguns, diuen que l’1-O va ser un simulacre i que l’única via és acceptar la Constitució. Més de 2 milions de votants no ho van creure així i van arriscar el físic per dignitat democràtica. El 21-D es va votar. L’estat no accepta el resultat i vol que Catalunya torni a la normalitat. Què és normal per a l’Estat espanyol? La inexistència de Catalunya com subjecte polític i quedar reduïda a una mera gestora administrativa dels recursos que aprovin les altres autonomies espanyoles? La submissió total dels seus habitants? La desaparició de la seva història, cultura, llengua?

Es demana diàleg d’Espanya amb Catalunya. “El congrés rebutja un diàleg bilateral amb Catalunya”. L’Institut Elcano: “Sense Catalunya, el projecte nacional espanyol fracassaria”. Ens van enganyar? Ens enganyem? Des de la dignitat democràtica què és avui Catalunya? Què ha de ser per la seva història, potencial, realitat, pel que mereixen els seus habitants? Què hem de fer?

perladignitat4 500px

FER UN COMENTARI