La Pasqua Militar a Espanya

Publicada: 10/01/2018 20:42h

Com cada any, en arribar el 6 de gener, Espanya celebra la festa de la Pasqua Militar. No seré jo qui critiqui la data però trobo que no lliga gaire que els militars celebrin una festa el mateix dia que els infants de tot el país celebren la seva jornada festiva i innocent amb l’arribada dels Mags d’Orient.

Dit això, aquesta pasqua militar ha estat presidida per quatre monarques, els dos actuals i els emèrits que s’han afegit a la festa. Les males llengües, que sempre hi són, han declarat que es tractava d’un acte d’aproximació entre pare i fill, ja que Juan Carlos no havia estat convidat als actes celebrats pel 40 aniversari de les primeres eleccions democràtiques.

Sigui o no cert, el rei Felipe va dedicar-li al seu pare un discurs d’amor filial agraint-li tot el que havia fet per ell, la seva educació, el seu exemple i dedicació a les forces armades i a Espanya durant els anys que ha exercit com a cap d’estat i que, per ell, ha estat un model i exemple a seguir mostrant-li en públic el seu agraïment.

Felipe ha felicitat el seu pare amb motiu del seu 80 aniversari i li ha agraït tants i tants anys de lleial servei a Espanya i el seu exemple vestint amb honor l’uniforme militar a l’inici del discurs en la cerimònia que s’ha dut a terme en el Palau Reial de Madrid. Els reis emèrits no eren presents a l’acte des del gener de 2014, mesos abans de l’abdicació de Juan Carlos I.

Aquesta celebració va ser instaurada per Carlos III, commemorant la victòria sobre els anglesos el 5 de gener de 1782 i recuperant l’illa de Menorca, en poder d’Anglaterra des del tractat d’Utrecht, signat pel rei Felipe V, i que concedia Gibraltar i Menorca a la corona anglesa. El tractat va servir perquè els anglesos no seguissin donant suport a Catalunya en la guerra de successió permeten la instal·lació dels Borbons (fins al dia d’avui) a Espanya.

Com era lògic, la ministra de defensa que, semblava segons les fotografies no havia tingut tremps d’anar a la perruqueria, va fer un discurs exaltant les virtuts inherents a les forces armades agraint-los l’esperit de servei a la pàtria. No va citar Catalunya en aquest discurs però el mateix dia, a la premsa de Madrid (ABC), es va esplaiar tant com va voler.

image

Va declarar que l’exercit estava preparat per intervenir a Catalunya per fer front a qualsevol eventualitat en relació al conflicte català. També ha assenyalat que havien existit algunes ingerències estrangeres impossibles d’identificar. Ha elogiat el paper de les forces armades ressaltant l’altíssima “qualitat democràtica” respecte a l’ordre civil.

Com era d’esperar no va fer cap referència a les càrregues policials de l’1-O. Voldria creure que és conscient que la utilització de l’exèrcit contra la població civil és motiu d’expulsió de la Unió Europea. En un altre ordre de coses, que jo sàpiga, la Guàrdia Civil és un cos armat i el dia del referèndum va repartir força i no precisament petons i abraçades.

La ministra havia negat amenaces d’intervenció militar responent a les paraules de Marta Rovira; alguns comentaristes hi estaven d’acord, entre ells el coronel retirat Martínez Inglés que donava crèdit a la republicana Rovira. Gràcies a la Pasqua Militar hem sabut quina de les dues deia la veritat i quina mentia seguint el tarannà habitual del govern del PP.

1 COMENTARI

  1. Des del moment que la Guardia Civil és un cos militar, s’ha d’interpretar que el govern va enviar l’exèrcit contra Catalunya. El silenci Europeu només es pot basar en que el Partit Popular Europeu a Brusel•les te molta força.

FER UN COMENTARI