L’animadversió de Rajoy contra Puigdemont

Publicada: 19/01/2018 22:07h

Consultat el diccionari sobre el significat del mot animadversió aquest ens diu: Disposició del tot desfavorable envers algú. I això és, exactament, el que li passa a Rajoy envers Carles Puigdemont. El voldria a la presó però, de moment, no ho ha aconseguit. Ara el convida a tornar, no per dialogar que seria el més intel·ligent sinó per engarjolar-lo així que posi els peus en territori català.

Ernest Maragall, en la seva qualitat de president de la mesa del Parlament, per raons d’edat, ho descrivia molt bé quan deia que “l’Estat espanyol no en sap, ni vol saber-ne res, de reconciliació ni de sobiranies compartides” i que “l’Estat no sap guanyar, sap derrotar, no sap compartir, l’únic que sap és humiliar i castigar”. Aquest és el problema de Rajoy, a Puigdemont no l’ha pogut encara vèncer, humiliar ni castigar i això el té molt emprenyat.

Rajoy va desplaçar uns 8.000 efectius, entre policies i guàrdies civils a Catalunya, per així poder impedir la celebració del referèndum. Van fer quantitat d’escorcolls per tot el principat en recerca de les urnes, paperetes i material publicitari de l’1-O i no se’n va sortir. Ell havia declarat que la consulta no es duria a terme i, en veure que tot estava a punt, va llençar les forces d’ocupació a carregar contra la gent indefensa, a base d’empentes, coses, cops de porra i pilotes de goma per impedir-ho.

Van destrossar el pavelló de Sant Julià de Ramis que era on havia de votar Puigdemont. El van seguir amb helicòpter i, en mig d’un túnel, el president els va despistar canviant de cotxe però mantenint el mòbil en l’anterior vehicle. L’helicòpter va seguir el senyal del telèfon i li van perdre la pista. Això, que em recorda una pel·lícula de James Bond, va exasperar encara més a Rajoy i el seu voltant.

No sols es va fer el referèndum sinó que el món sencer va ser testimoni de les càrregues policials contra gent pacifica i indefensa que pretenia votar. Tot i estar registrat en moltes Webs, un tal Pérez de los Cobos (els sona el cognom?) cap del dispositiu militar de l’1-O, ha manifestat que les forces d’ocupació van actuar en defensa pròpia davant una multitud que els atacava (?). El resultat varen ser 1.066 ferits entre la població civil.

Passats uns dies d’estira-i-arronsa, en arribar el 27 d’octubre tot es va precipitar. Rajoy amb la seva majoria al Senat va aprovar l’article 155 com li va donar la gana. En aplicar-lo segons el seu criteri, va destituir el govern català, dissoldre el Parlament i anul·lar l’autonomia catalana. El resultat és prou conegut, presó per membres del govern i els Jordis i exili per Puigdemont i quatre consellers a Brussel·les.

Si fixem la vista enrere, tot ho va iniciar Rajoy quan recollint signatures per tota la península va presentar un recurs davant el Constitucional contra l’Estatut. Un fet insòlit, ja que la pròpia constitució no contempla pas que el TC pugui modificar-ho després d’un referèndum. Així i tot, Catalunya no té l’Estatut que es va aprovar al Parlament i que el poble va votar gràcies al TC i la seva sentència favorable a Rajoy i el PP. D’això no se’n diu Un cop d’Estat?

Per què aquesta malaltissa animadversió de Rajoy envers Puigdemont? Doncs perquè n’ha sortit guanyador contra Artur Mas i altres membres per 9-N amb l’inestimable ajut de l’aparell judicial espanyol i el tribunal de comptes. Ara li toca carregar-se a Puigdemont però li està costant més del que voldria. De fet, en l’enfrontament, Rajoy està perdent la partida.

  1. Va haver-hi referèndum.
  2. Va fallar en el seguiment a Puigdemont.
  3. El president va marxar a l’estranger.
  4. Convocades eleccions Rajoy les ha perdut.
  5. Puigdemont pot arribar a ser novament president.

Lògicament Rajoy farà tot el possible per evitar-ho. Tenint en compte que jugarà totes les seves cartes impedint per la via telemàtica el seu nomenament, utilitzant l’aparell judicial i incloent-hi la continuïtat del 155, pot guanyar aquesta batalla però segueix perdent per 5 a 1. Passi el que passi, l’animadversió de Rajoy contra Puigdemont continuarà.

8 COMENTARIS

  1. Totalment d.acord.aquells que diuen el P.H.Puigdemont cobard estan molt lluny de la realitat.admiro el proceder del úniques President C.Puigdemont en el Exili per aquest govern espanyol q no vol reconeixa la veritat

  2. Referèndum? Com algú amb dos dits de front pot dir que es va celebrar un referèndum. Es va fer una butifarrada!!!! I dir que Puigcagon ha guanyat les eleccions…. Jo sóc catalá i espero que torni i l’engarjolin per tot el mal que ha fet.

    • A veure… si ets català(?) només ets un botifleret. L’ú d’Octubre hi va haver un referèndum com una casa i es va guanyar comodíssimament, dir butifarrada encara que no siguis català és d’un mal gust sorprenent. El desgraciat del Zoido, abans d’ahir i mentre deia que la PN i la GC eren uns santets i que només es defensaven, admetia que el col·legis electorals eren ELECTORALS i les butlletes o “papeletas” eren BUTLLETES o “PAPELETAS”. O sigui que els teus amos admeten una votació en forma. Per tant, desgraciadet, calladet ets més “mono”.

  3. Ara recordo quan presidia en Pujol que va permetre que Guardies Civils pasessin al cos de Mossos. No serà aquest “un mosso” es un d’ells?
    A més, s’ha de permetre que jugui amb el cognom del nostre President?
    Si no li agradem els catalans, foti el camp i deixins en pau.

    • Manant la conselleria d’interior Joan Saura (2006-2010) va obrir l’accés al cos de Mossos d’Esquadra d’agents de la PN i GC

    • Joan A., això mateix penso de fa temps, sobretot des de que ens venen que no sé quants mossos han demanat passat a la PN i GC.

  4. Per molt de greu que us sàpiga CATALUNYA serà independent i LLIURE d’un opresor com aquest Ali Baba i els seus lladres, ja us podeu anar fent a l’idea. A qui li sàpiga greu que marxi de la nostra estimada CATALUNYA. JO L’únic que espero es el dia que Rajoy i els seus seran tancats a la presó.

FER UN COMENTARI