He quedat del tot esparverat en sentir les explicacions que el ministre Zoido ha donat en la seva compareixença al Senat. Tan sols ha necessitat tres llargs mesos i mig per donar explicacions en la cambra alta sobre l’actuació policial de l’1-O i el dispositiu i ocupació militar que es va realitzar a Catalunya, el cost del qual ha estat de 87 milions d’euros.

Bé, jo diria que o el ministre ha estat mal informat o ha informat el que li ha donat la gana o el que convenia per així incrementar l’odi de la resta de l’estat envers Catalunya. Com és possible que digués el que va dir? Pot un ministre tergiversar una realitat que tothom ha pogut veure? Es poden admetre les seves explicacions quan sabem, sobradament, que no són certes? Dimitirà o demanarà disculpes?

Zoido parla de 6 o 7 col·legis electorals on varen haver càrregues policials. A la resta hi va haver normalitat. Qui aquestes línies subscriu disposa d’un mapa de Catalunya on queden assenyalats tots els llocs on van haver-hi càrregues policials publicat per El Nacional i on els lectors podran veure imatges i vídeos de l’1-D. Un cop visionat el lector podrà comprovar les mentides del ministre.

Destaca Zoido que l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’estat es va deure a la passivitat i poca col·laboració dels mossos d’Esquadra durant l’operatiu. La realitat és que la policia catalana va tancar més centres de votació que la policia nacional i la guàrdia civil juntes quasi el doble i sense haver de carregar contra la població civil. També ha dit que no anaven contra la població civil però que, entre ella, havia gent infiltrada (radicals els ha definit) i que van actuar amb força però en defensa pròpia (?).

El ministre de l’Interior va assegurar que “l’actuació policial era obeir l’ordre judicial”. Però l’actuació manifestament selectiva dels agents en molts centres de votació, com ara el col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar Puigdemont i que va patir destrosses per la irrupció dels agents maça en mà, o les actuacions en petits pobles, proven fins a quin punt bona part de les unitats policials van aplicar la consigna de l’a por ellos.

El titular d’Interior ha assegurat que “l’1-O hi va haver total absència de garanties i control” i que en algun col·legi electoral el total de vots emesos va ser superior al cens. Si aquesta circumstància es va donar, es deu al fet que, davant els impediments perquè se celebrés amb normalitat la votació, el Govern va declarar el cens universal, de manera que els ciutadans i ciutadanes poguessin votar en qualsevol punt de votació obert però, òbviament, només una vegada.

Per últim, el ministre ha afirmat que, arran de l’actuació policial, “no hi ha hagut cap procés que pugui considerar-se un referèndum”. En realitat, i malgrat les càrregues de la policia i el tancament de molts centres de votació, en el referèndum hi van participar 2.286.217 persones, segons les dades del Govern. I una de les raons de més pes perquè això fos així és que ni la policia, ni la Guàrdia Civil, ni el CNI, el servei d’intel·ligència espanyol, van ser capaços d’interceptar una sola urna en els dies previs a l’1-O.

Van haver-hi 1.066 ferits de diversa consideració, un votant ha perdut la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma (prohibides a Catalunya) La policia davant la protesta de la gent per la seva actuació, va respondre orinant des dels balcons de l’hotel on estaven allotjats en Calella. Entre urnes confiscades (amb vots ja emesos) i els qui no van poder votar, es calcula que unes 300.000 persones no van poder exercir el seu dret a votar.

La versió oficial del govern Rajoy és que no hi va haver referèndum. Tornant a la pregunta que encapçala l’article: Té el govern espanyol llicència per mentir descaradament?

FER UN COMENTARI