Catalunya i Espanya

Publicada: 06/01/2018 14:13h

Segons és d’ús comú en els estats occidentals, política és negociació i pacte, és respecte als col·lectius minoritaris, és transparència en les decisions importants, és compromís amb la paraula donada, política no és ni venjança ni imposar mesures que ofeguin a la col·lectivitat.

En aquest escenari d’acció política aplicada a l’Estat espanyol, les finances públiques han de ser aplicades d’acord amb la llei de pressupostos i fiscalitzades per organismes externs i imparcials. És un exercici aritmètic, de sumes i restes, d’acord amb els comprovants corresponents i a la vegada han de quadrar amb les previsions pressupostàries previstes. Si hi ha desviacions, han de ser plenament justificades, d’altra forma els únics responsables són els membres del Govern. Jo pregunto, quan es fan les coses malament no hauria de ser el responsable de torn que en pagués les conseqüències? Sembla que no, en cas de mala gestió o corrupció a Espanya, són les arques de l’Estat (és a dir els ciutadans) qui paguen els plats trencats.

L’activitat parlamentària ha de ser transparent, s’ha de facilitar a la ciutadania sense manipulacions partidistes ni partides opaques. En un estat democràtic la premsa ha de transmetre la informació de l’obra de govern de forma el més imparcial possible acompanyada, naturalment, d’articles d’opinió sense barrejar la notícia i el comentari.

La democràcia estableix unes regles de joc que han de ser respectades i no val fer trampes i quan hi ha desavinences o matisos discordants cal que els polítics en treguin l’entrellat sense imposar criteris per la força. Si es fa la guerra, es destrueix la democràcia i es desvirtua tota acció política.

Sí? A mi em sembla que a l’Estat espanyol o no ho han acabat d’entendre o s’han instal·lat a una posició d’immobilisme total que s’està destruint ell mateix. Han creat un mantra que tot el que passa al món mundial en tenen la culpa els catalans. No m’estranyaria que un dia d’aquests sentí a algú del PP donant la culpa als catalans de la sequera o que de tant en tant la lluna faci el ple.

Ahir, el ministre d’hisenda espanyol deia que el procés viscut a Catalunya ha costat 1.000 milions d’euros. Ben segur que la suma final no la sabrem mai, pot ser una xifra força inflada o no. Per què. Què han costat en diners i en emocions els milers de Guàrdies Civils i Policies (tampoc sabrem quan hauran sigut en total) que han estat a Catalunya, lluny de casa seva, sense fer res? A part d’una o altra baralla o alguna bandera arrencada de balcons particulars, han estat els protagonistes de la gran estomacada del dia 1 d’octubre. De veritat, havies d’estar tants dies a Catalunya? Jo penso que hi sobren tots. De veritat havien de viure en les condicions que ho varen fer? Mal menjats, mal aixoplugats i sense condicions mínimament acceptables? I a més han tingut temps de descobrir que els Mossos d’Esquadra cobren més que ells i de tornada han reclamat un augment de sou. Té gràcia la cosa!

Què ha costat l’aplicació de l’article 155 i totes les seves derivades? Acomiadaments de funcionaris, traduccions d’infinitat d’informes, viatges a Madrid per poder tirar endavant el dia a dia a Catalunya… I molt mal estar de molts funcionaris i personal contractat han hagut de fer la seva feina en un ambient molt enrarit.

Què ha costat la convocatòria i realització d’unes eleccions totalment il·legals?

No hauria estat més fàcil aplicar lleis democràtiques, no hauria estat més eficaç fer política de veritat? Si retrocedim fins a l’arrel de la qüestió, penso que hauria estat més barat no retallar l’Estatut de Catalunya ja havia estat aprovat per tots els estadis possibles? No hauria estat més fàcil i més barat permetre celebrar un referèndum tal com va sol·licitar el Parlament de Catalunya i que molt probablement hauria guanyat el no a la independència? No hauria estat més fàcil i sobretot més barat acceptar la decisió del Parlament de Catalunya i esperar que de m ica en mica s’anés consolidant la República que, posats a negociar amb un Estat espanyol que no té gens de pressa?

Què costa mantenir dies i dies polítics catalans en presó preventiva?

A mi em sembla que aquest mal fer ens costa molt car i no només als catalans sinó, també a tots els ciutadans de l’Estat.

No hi ha ningú de casa o de fora que planti cara al PP i li privi de fer més beneiteries que s’han de pagar?

Per acabar-ho d’adobar, el ministre Montoro diu, com aquell qui no vol la cosa, que retallarà 870 milions d’euros a la Generalitat perquè no s’han aprovat els pressupostos de l’Estat pel 2018. Voleu dir que si no haguessin esmerçat tant de temps en prohibir, anul·lar, congelar i aplicar el 155 no s’haurien pogut tirar endavant els pressupostos? Pel que tinc entès tenien prou suport parlamentari per fer-ho sense entrebancs però ara, hi ha algun grup parlamentari que no n’està prou segur. La política espanyola en relació a Catalunya fa repensar la decisió d’algun grup de la Cambra i si hi ha qui no els dóna suport, la pròrroga pressupostària serà un fet que afectarà directament a tots els catalans però a la resta de ciutadans espanyols, també. Gràcies ministre.

Els polítics de l’Estat espanyol no estan per la negociació i l’acord sinó per la imposició. La revenja, la intervenció de tota mena de tribunals en la política. D’aquesta manera és més fàcil emparar-se sota una toga i dir que el que passa només és culpa dels catalans que volen ser ells mateixos o de la Justícia que actua amb independència. Qui s’ho creu?

O troben el desllorigador (que no val dir la submissió) o ja podem llençar el barret al foc.

Amb vista al panorama, si som un entrebanc tan gran per l’Estat espanyol, si som la causa de tots els seus mals, quina raó hi ha per privar-nos de ser nosaltres mateixos? Només els imperialistes es creuen amos i senyors de les terres i dels homes i això és el que pensen els manaires de l’Estat espanyol.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI