Carta oberta a Inés Arrimadas

Publicada: 31/01/2018 22:37h

Senyora Arrimadas, oblidem-nos del com i ui va convocar les eleccions al Parlament de Catalunya. El fet és que aquestes es varen celebrar i varen demostrar un fort suport de la ciutadania a la proposta de Ciutadans però no la suficient que els permeti governar. No val l’excusa que la culpa és del Comuns que no els fan fet costat, cada grup parlamentari, talment com cada persona, és lliure per prendre les decisions que cregui convenient.

Ahir, el president del Parlament anunciava que, després de consultar amb tots els grups amb representació al parlament, el diputat amb més suports per ser investit president de la Generalitat era Carles Puigdemont, ja que cap formació havia presentat una alternativa. Llavors de què es queixa?

Deixi de mirar la lluna i toqui de peus a terra. Assumeixi exercir de cap de l’oposició aportant actuacions possibles per recuperar les institucions catalanes, fer possible un govern fort i estable, que governi sense interferències i en conseqüència sigui possible una millora veritable de la societat i de les prestacions socials per a ciutadania de Catalunya.

Oblidis de tribunals constitucionals, d’amenaces judicials a la política que de tot plegat ja en vàrem patir prou durant la legislatura passada.

Des del meu punt de vista em sembla que els 135 diputats i diputades electes han d’esmerçar tots els esforços possibles i més, per esborrar d’una vegada per totes els efectes funestos de l’aplicació de l’article 155 i començar la legislatura criticant al President del Parlament i posant pals a les rodes a la formació d’un nou govern no és una bona manera de començar una legislatura.

Senyora Arrimadas, també m’agradaria recordar-li que el senyor Puigdemont no és un fugitiu de la justícia, és simplement un exiliat polític que treballa des de fora en allò que no se li permet fer des de Catalunya. En aquest sentit, em sembla que li ha de demanar que no enverini l’opinió pública. Recordi que en cap moment es va prohibir els polítics presos (no estan ni condemnats ni inhabilitats) o exiliats a presentar-se a les eleccions del 21 de desembre per això ara no se’ls pot impedir el seu dret de participació parlamentària. Permeti’m dir-li que el que hauria de fer Ciutadans és exigir al govern espanyol i a la fiscalia general de l’Estat (i no em digui que no té res a veure una cosa amb l’altre) el retorn dels diputats electes —i en Jordi Cuixart de propina— que romanen lluny de casa. No només permetre’ls la delegació de vot sinó que puguin ser presents exercint el dret que les urnes els varen conferir.

L’oposició parlamentària (en un Parlament normal) s’ha de tenir com a objectiu final presentar esmenes legislatives de millora a les iniciatives del Govern (però per això hi ha d’haver govern), proposar propostes legislatives encaminades a millorar la qualitat social dels ciutadans tant pel que fa a l’activitat dels serveis públics com a endegar ajudes socials individuals o col·lectives, dur a terme un control real i no partidista de l’acció de Govern i dels pressupostos corresponents. No cal portar la contrària per principi.

Després de sentir el seu discurs, em sembla que s’equivoca. Qui ha començat amb mal peu és vostè i no el president Torrent. El president del Parlament té l’obligació de parlar amb tots els partits del ventall parlamentari i si per fer-ho ha d’anar a Madrid o a Brussel·les perquè la inflexivilitat del govern espanyol no els permet ser a casa, el president haurà d’anar allà on siguin els diputats. Recordi que si la muntanya no va a Mahoma, Mahoma va a la muntanya.

Deixi de fer demagògia, deixi que el president del Parlament faci la seva feina i els diputats, també.

Senyora Arrimadas, faci d’oposició però deixi de fer la punyeta. Els enemics de Catalunya no són es diputats que estan a l’exili o compleixen presó preventiva, els enemics de Catalunya, avui, és el Partit Popular amb el president Rajoy al capdavant.

2 COMENTARIS

Respon a Manel Mas Cancel·lar la resposta