Algú creu encara en la separació de poders?

Publicada: 31/01/2018 16:35h

Des de l’any 2010 i arran de la sentència de l’Estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, s’han incrementat els dubtes sobre la veritable separació dels poders de l’estat. Aquests dubtes han anat augmentant així que el PP va assumir el govern espanyol amb la majoria absoluta i perduren fins al dia d’avui.

El Tribunal Constitucional és un òrgan col·legiat la funció del qual és la de ser l’intèrpret suprem de la Constitució espanyola de 1978. Està regulat en el vigent text constitucional, títol IX, articles del 159 al 165, i per la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.

El tribunal no forma part del poder judicial i és independent d’altres òrgans constitucionals i només està sotmès a la Constitució i la seva Llei Orgànica. És un organisme únic en el seu ordre, la seva jurisdicció s’estén sobre tot el territori espanyol i entre les seves funcions destaca la potestat per declarar la inconstitucionalitat de les lleis o la de defensar la violació de drets fonamentals i llibertats públiques reconegudes a la Constitució.

gra391-madrid-15-03-2017-fotografia-facilitada-por-el-tribunal-constitucional-archivo-tc-a-de-a-de-la-foto-de-familia-de-los-magistrados-que-componen-en-tribunal-constitucional-tras-la-

Es fa molt difícil de creure que el dit tribunal pugui modificar un estatut (la constitució no en parla) un cop aprovat per un parlament autonòmic, les corts generals i referendat a través d’un referèndum. Costa d’entendre que deu persones, escollides a dit, puguin tenir més poder que els representants de la ciutadania, democràticament escollits. No diu la carta magna que la sobirania recau en el poble?

Que els jutges, tant del constitucional com del suprem, siguin nomenats pels partits polítics és, d’entrada un mal sistema, ja que poden condicionar les seves sentències afavorint a aquells a qui deuen el càrrec. Davant d’una majoria absoluta de l’aparell legislatiu, entre aquest i l’executiu la divisió de poders ja no existeix. Si afegim que la fiscalia general de l’estat depèn del ministeri de justícia, la separació és cada cop més difícil.

No entraré en detalls que tothom coneix sobradament, però se’m fa difícil entendre perquè el constitucional, a petició del govern, pot declarar inconstitucionals lleis que afavoreixen a les classes més necessitades com ara els desnonaments o la pobresa energètica. No és per ventura, segons la constitució, l’habitatge i els serveis indispensables, drets reconeguts a la carta magna? No queda especificat que entres les seves atribucions està la defensa dels drets de la ciutadania?

En el capítol referent a Catalunya, és correcta l’actuació del constitucional? Pot el tribunal modificar el reglament d’un parlament autonòmic? Decidir qui pot o qui no pot ser investit president? Es té en compte la jurisprudència? Pot un condemnat per terrorisme assistir a un parlament i no permetre la presencia a diputats electes que són a la presó i sense estar encara jutjats?

Pot l’alt tribunal impedir el vot telemàtic o la investidura per aquest procediment? Segons una llei del Parlament de Catalunya, quan era president José Montilla, està previst poder-ho fer. Per què el tribunal ho impedeix? No he vist en el text constitucional un article concret que ho prohibeixi expressament.

Davant l’aplicació de l’article 155, considera l’alt tribunal que la seva aplicació és d’acord amb la llei? No creu que l’executiu s’ha excedit, ja que el dit article no contempla destituir un govern, dissoldre un parlament i convocar eleccions? Declarar inconstitucional una llei o, en aquest cas, una interpretació excessiva d’un article concret no és una de les atribucions per la que existeix aquest tribunal.

És molta la gent, com jo mateix, que creu en la presumpta inexistència de la separació de poders. Juristes de reconegut prestigi ho diuen obertament i declaren que l’autoritarisme està soscavant la democràcia espanyola fins al punt de definir l’actuació actual de l’executiu com un colp d’estat.

FER UN COMENTARI