És el 2017 l’any de Mariano Rajoy?

Publicada: 02/01/2018 09:38h

A final d’any quasi tots els mitjans acostumen a fer una mena de resum o repàs dels fets més destacats ocorreguts durant els dotze mesos anteriors. També, de vegades, destaquen una figura que hagi sobresortit en el camp de l’art, medicina, economia o… política, per citar-ne uns quants. De fet, sol tractar-se de persones que han destacat per la seva feina, el seu compromís i l’èxit obtingut.

No és el cas de Mariano Rajoy a qui li dedico l’any com el més catastròfic des que presideix el govern espanyol. És una persona a la qual no li agrada prendre decisions, que confia que el pas del temps solucionarà els problemes i no actua si no és amb caràcter d’urgència, tot i saber que és el pitjor que es pot fer, doncs s’actua sense calibrar les conseqüències del tot negatives que això suposa.

Ha tingut anys per resoldre el problema català o almenys intentar-ho. No només no ho ha fet sinó que l’ha empitjorat negant-se a reconèixer-lo, no volent negociar cap de les demandes que se li han fet i utilitzant el Constitucional contra les lleis del Parlament, la majoria d’elles de caràcter social, per anul·lar-les, perjudicant així a tots habitants de Catalunya.

Podia haver pactat un referèndum i fer una contraoferta que seduís els catalans i, fins i tot haver-lo guanyat, tal com va fer Anglaterra amb Escòcia. Per fer-ho li haguera calgut seure’s a negociar i la paraula negociar no entra en el seu programa personal. Ell n’és conscient del tracte que pateix Catalunya en matèria fiscal i manca d’infraestructures. Sembla, però, que tant li fa doncs no compleix ni els pressupostos de l’estat per Catalunya.

La seva resposta a l’independentisme és la mostra més evident de la seva nul·la capacitat per resoldre un problema polític o… la seva negativa per solucionar-lo. No és mitjançant la policia ni els tribunals la forma de resoldre els conflictes, a excepció que els vulguis mantenir perquè dóna rèdits electorals a la resta de l’estat. Les càrregues policials de l’1-O són una vergonya igual que l’actuació de la fiscalia i els presos polítics.

La seva interpretació de l’article 155 és del tot il·legal i anticonstitucional. No li dóna dret per enderrocar un govern, dissoldre el Parlament ni convocar eleccions. La seva idea original era mantenir la situació un mínim de sis mesos; si ha convocat eleccions, és per la pressió que ha rebut d’Europa. Els resultats del 21-D han donat la victòria a l’independentisme. Acceptarà els resultats? Podrà pair la derrota del PP a Catalunya?

Sempre he considerat que Rajoy podia ser intel·lectual però no pas intel·ligent. Una persona que s’amaga al darrere d’un plasma per no acceptar preguntes de periodistes ja ho diu tot. Quan no li cobreixen les espatlles (presidenta del Congrés, jutge en un interrogatori) pateix i només cal veure el seu posat quan la conferència de premsa és a l’estranger i no té altre remei que respondre.

Quan no és dalt la tribuna, o no té un discurs preparat, comet errors impropis del seu càrrec en xerrades o mítings electorals. Fa ben poc va desitjar un feliç any 2016 al personal. En la qüestió econòmica fa quasi riure. En un mateix dia que s’anuncia l’increment de les pensions un 0,25%, es confirma que el cost de la vida puja un 1,2%, el gas un 6%, i l’electricitat un 4,6%. És just el dia que parla de recuperació econòmica (?).

Un cop hagin visionat els dos vídeos que s’acompanyen, comprendran la meva opinió sobre qui presideix el govern de l’estat a qui declaro espanyol de l’any en versió negativa.

FER UN COMENTARI