Quins arguments m’incentiven a votar?

Publicada: 04/12/2017 17:50h

Seguim repassant els projectes dels diferents partits durant aquesta precampanya iniciada en el meu darrere article d’opinió.

Penso en la CUP. Diria que és l’únic patit coherent, amb un discurs clar i en molts aspectes invariable. Es declaren antisistema i actuen com antisistema encara que això no els faci tocar de peus a terra.

Volen la República Catalana peti qui peti i diuen que faran tot el que estigui a les seves mans per implantar-la ja sigui amb amenaces de boicot al Parlament, pactant-la sense condicions o declarant-la unilateralment i a la presó que hi vagin els altres.

Estan convençudes que les decisions s’han de prendre de forma assembleària, totes les decisions s’han de consultar a les assemblees territorials. Que això retarda la presa de decisions? És igual, la vida és dura i perdura.

El discurs de la CUP em recorda no sé quin rei espanyol que es va morir intoxicat per no saber qui era el responsable de retirar el braser. Ens agradin o no les formes, siguin uns il·lusos perquè viuen d’il·lusions, la CUP fa un discurs coherent amb propostes concretes individuals i col·lectives per tal d’assumir una responsabilitat compartida. Què això és viable a principis del segle XXI? Està per veure. Algú ha de començar. Però de moment, pel que he sentit, fan unes propostes que donen arguments que poden ajudar a decidir.

A part què, de vegades, sembla que viuen en una altra galàxia, les noies i nois de la CUP no se’ls pot negar la seva catalanitat en el sentit més absolut del mot, no se’ls pot negar que, peti qui peti, l’Estat espanyol no va amb elles. En un món global i globalitzat, aquesta posició té més riscos que avantatges. La negociació política d’igual a igual és perfecte però resulta que encara hi ha poderosos que això de la igualtat, la discussió i el consens no saben el que és.

Si donem un cop d’ull al discurs de precampanya d’ERC per veu de la senyora Marta Rovira, em sembla que grinyola una mica per no dir bastant.

No havíem quedat què si el partit sobiranistes participaven activament en aquesta convocatòria electoral era precisament per restablir les institucions catalanes? Era per retornar el govern de la Generalitat als seus legítims representants? A què treu nas, doncs, de parlar d’un doble govern amb ella de presidenta? No s’havia quedat que l’objectiu prioritari era que els empresonats i exiliats recuperessin els seus càrrecs, les seves funcions i les seves responsabilitats?

Ens haurem de mirar en detall el programa electoral d’ERC per veure, de veritat, quins són els seus objectius prioritaris.

El retorn a la normalitat vol dir amb el govern de la Generalitat presidit pel Molt Honorable Carles Puigdemont, acompanyat del vicepresident Oriol Jonqueres i la resta de consellers. Aquest ha de ser el principal objectiu. De no ser així serà donar la raó al senyor Mariano Rajoy, al seu govern i al Plenari del Senat que han implantat l’article 155 a discreció.

Ha de ser a partir del retorn a la normalitat usurpada per la força quan es podrà parlar de renúncies, de fórmules viables de configurar la República, de cercar maneres de recuperar altres competències que també ens han usurpat com poden ser les lleis que estan al congelador del Tribunal Constitucional espanyol que, ben desplegades, millorarien la qualitat de vida de molts ciutadans que en aquest moment s’ho estan passant fatal. Sense cap mena de dubte cal recuperar les finances de la Generalitat per tal que el govern legítim i legitimat per les urnes, amb el vistiplau del Parlament pugui decidir quines són les seves possibilitats sense interferències.

Senyora Rovira, en el marc anormal pel qual se’ns ha convocat a les urnes o fem un discurs coherent que no confongui al personal i a la vegada inequívoc vers aquells objectius que de veritat han de conduir a una Catalunya mestressa de totes les seves decisions.

És l’hora de guanyar amb contundència tot el que ens han usurpat darrerament i no valen mitges tintes i l’enaltiment d’egos personals.

ERC hi té molt a dir i molt més a fer durant aquesta campanya electoral i després. Les forces parlamentàries canten i si badem un mica podria ser que desafinessin.

FER UN COMENTARI