Felipe VI ha perdut l’oportunitat de rectificar

Publicada: 27/12/2017 20:02h

Conscient que la crisi catalana ha qüestionat la qualitat de la democràcia a Espanya davant de la comunitat internacional, Felipe VI ha aprofitat per reivindicar i presumir del gran salt que ha fet l’Estat els últims 40 anys, la qual cosa ha estat possible, per l’assentament “definitiu” de la democràcia (?) i una irrenunciable voluntat de concòrdia entre els espanyols.

Penso que el monarca deu ser conscient que una democràcia s’asseu en la famosa trilogia de la separació de poders pregonada per Charles-Louis de Secondat, baró de Montesquieu. Aquesta en basa en els tres poders de qualsevol societat moderna i que són l’executiu, el legislatiu i el judicial. Aquests poders han de ser del tot independents els uns dels altres i, tinc els meus dubtes de què ho siguin a l’Estat espanyol.

El cap d’estat afirma que Espanya és avui una democràcia madura, on qualsevol ciutadà és lliure de pensar, defensar i contrastar, lliurement i democràticament, les seves opinions i les seves idees; però no imposar les idees pròpies davant els drets dels altres, ha advertit, de nou en clara al·lusió a l’independentisme català. Pensava en els Jordis, Junqueras i Forn, que estan empresonats, quan pronunciava aquestes paraules.

No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de la llei i sota l’empara de la justícia.

Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu

Ningú va imposar res a ningú, el que es va fer era complir un programa electoral per un govern elegit democràticament i la decisió d’acceptar o no la Independència de Catalunya la tenia la ciutadania que va voler votar i l’estat “democràtic” li ho va impedir a base de garrotades i causant més de 1000 ferits. No li vaig escoltar ni una sola paraula lamentant les càrregues policials ni les seves conseqüències. Es va impedir que el poble s’expressés lliurement i democràticament.

Tampoc no va tenir cap gest amb els membres del Govern presos i exiliats. Precisament, el passat dissabte el president Puigdemont l’instava a aprofitar el missatge nadalenc per a rectificar, cosa que no ha fet. Ha insistit a respectar els principis i valors constitucionals per garantir una convivència que asseguri la llibertat, la igualtat, la justícia i el pluralisme polític. Quan aquests principis es trenquen, la convivència es deteriora i després es fa inviable, va acabar dient.

Vull suposar que és conscient que el conflicte el va iniciar el PP, el seu recurs i la sentència del Constitucional. Voldria creure, també, que coneix el mal tracte que viu Catalunya, el seu dèficit fiscal insuportable, el problema de rodalies, les lleis de caràcter social que el PP ha fet rebutjar pel “seu” Constitucional, l’incompliment d’inversions en infraestructures que eren en els pressupostos generals de l’estat -què són llei- i un seguit d’anomalies que omplirien més de dues pàgines com aquesta.

El monarca ha demanat als nous parlamentaris elegits el 21-D que afrontin els problemes que afecten tots els catalans, respectant la pluralitat i pensant amb responsabilitat en el bé comú de tots. El camí no pot portar de nou a l’enfrontament o l’exclusió, que, com ja sabem, generen discòrdia, incertesa, empobriment moral, cívic i econòmic de tota una societat. El discurs reial és tot un avís a navegants quan està en l’aire la suspensió o no de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya després de les eleccions del 21-D, que han revalidat la majoria absoluta dels independentistes a la cambra.

Felipe VI ha esmentat Catalunya referint-se al terrorisme gihadista. Ha recordat les víctimes de Barcelona i Cambrils i hi ha apel·lat a la “unitat democràtica, la fermesa de l’estat de dret i l’eficàcia de la cooperació internacional” per vèncer-lo. En canvi, ha obviat tota referència a la brillant actuació dels Mossos d’Esquadra, que va permetre neutralitzar tots els membres del grup terrorista en un temps rècord.

En resum, un discurs que m’ha decebut molt. És el discurs del PP i del 155; el monarca és del tot fidel a Rajoy i la seva política. Si ha estat menys dur intentant parlar de reconciliació i de la família és perquè som en ple Nadal, a part d’això, tot continua exactament igual.

2 COMENTARIS

  1. Representa als espanyols monarquics, als altres es evident que no I mai els representarà. No es pot nadar i guardar la roba. No pots estar al costat d’un partit corrupte, dir per molta gent de la judicatura. No pots parlar de democràcia a Espanya, ambl la que hi ha i està caient a Catalunya i a altres llocs del país. No seré mai monarquic, per tant mai em podràs representar en nom meu enlloc. I no reconeixaré mai res que vingui de una monarquia imposada per un dictador i una de les mes corruptes del mon. Només es coneix una petita part dels fets de la monarquia. I per els espanyols contents i retallats amb tot i per tot. Augments molt per sobre del que es fa amb smi i pensionistes. I deu nidó. Avall que fa baixada.

Respon a Josep Lluis Cancel·lar la resposta