Catalunya i el 155

Publicada: 17/12/2017 20:38h

Els parlaments d’arreu del món democràtic són la cambra legislativa que tira endavant o no propostes legals que ajuden al fet que funcioni i creixi la convivència i el benestar de la ciutadania. Però de vegades, no tothom ho entén així i les interferències foranes hi treuen el cap per intervenir sense que vingui a tom, o sí.

Això és el que li està passant al Parlament de Catalunya. El govern legítim, escollit per votació popular presenta unes propostes legislatives que creu necessàries per fer realitat el seu programa electoral. Però, és clar, Catalunya és una mena d’ens estrany que ha de ser supervisat pel papà estat. Com si els diputats catalans només poguessin anar al Parlament per passar l’estona.

La primera anomalia d’aquesta història ve marcada per un fet extraordinàriament fora de context. Les propostes legals que els diputats que conformen la cambra aproven o rebutgen segons el seu criteri i per tant amb uns vots a favor i altres en contra, però aquesta vegada la majoria dels grups parlamentària que no hi estaven d’acord en lloc de votar no es van abandonar els seus llocs de treball.

Les lleis pendents de ser refrendades —la del referèndum i la de la transitorietat— a manca d’oposició es van aprovar per majoria absoluta però a Mister Rajoy i altres membres del PP no els va agradar i sense esperar ni 24 hores dissolen el Parlament, destitueixen el Govern i convoquen unes eleccions pel 21 de desembre gràcies a l’aplicació “proporcional” de l’article 155 de la Constitució espanyola.

La dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions és el més forassenyat conegut a Europa del segle XXI però, gràcies a la proporcionalitat d’aplicació d’aquest article saben que ha patit Catalunya?

  • Polítics i líders socials són a la presó preventiva per unes acusacions que no seran demostrades perquè no es produïren però de moment els mantenen tancats a Estremera i a callar que esteu més macos. Es dóna la contradicció que tot i estant a la presó poden ser candidats però no poden fer campanya i hauran de demanar permès si volen recollir l’acta de diputat en el cas que la ciutadania els doni confiança. Tot plegat molt normal
  • El President electe de la Generalitat i algun dels seus consellers són a l’exili amb la llibertat de moure’s per tot el món però sense tornar a casa si volen evitar la seva detenció. Tot plegat molt normal.
  • S’han intervingut les finances de la Generalitat i no només això sinó que a 5 dies de les eleccions s’han retirat els acords que feien possible agilitzar la gestió del moviment econòmic, lluitar contra el frau i l’evasió d’impostos i normalitzar el tràmit administratiu de les partides pressupostàries. Tot plegat ben normal.
  • S’han tancat les oficines de la Generalitat a l’exterior amb una notable incidència en les transaccions comercials i de propina s’han acomiadat a tots els seus treballadors, molts d’ells en contracte indefinit i naturalment, sense Oficines a l’exterior el Diplocat no té sentit i per tant, es tanca i el darrer ja enterrarà l’últim. Tot plegat molt normal.
  • El govern de l’Estat pren el control dels Mossos d’Esquadra, degrada al Major Trapero i encomana a la Guàrdia Civil aquelles tasques maldestres que els Mossos són incapaços de fer ja sigui per la seva professionalitat, el seu codi odontològic específic i pel seu reglament de règim intern, ja que per tot plegat estan obligats a actuar d’una altra manera. Tot plegat ben normal.
  • S’autoritza la invasió del Museu de Lleida per part de la Guàrdia Civil com a resolució d’un litigi pendent de sentència ferma. La Guàrdia Civil entra al Museu de Lleida de la mateixa manera de com entra en un pis del narcotràfic. Què els expliques a la Guàrdia Civil de com s’han de tractar unes obres d’art molt fràgils? Vinga va, passem-ne via que és tard i vol ploure, tot a les caixes i cap a l’Aragó hi manca gent. Tot plegat molt normal.

Davant d’aquest panorama i més, la realitat és una mostra davant de la qual podem dir: Ens enfrontem a unes eleccions normals? Voleu dir que les determinacions dels darrers Consells de Ministres no podien esperar els resultats del 21 de desembre? Voleu dir que en manifestar que si no els agrada aquests resultats, el 155 es mantindrà i es pot reimplantar? Voleu dir que la Junta Electoral Central no ha fet una mica el ridícul prohibint llaços grocs, bufandes grogues o jerseis grocs? No representat cap opció política, simplement un senyal de protesta per l’empresonament d’uns líders de casa nostra que estan en presó preventiva sense fiança sense una causa demostrada. Pregunto, aquests símbols faran canviar l’opció de vot a algú?

Com sigui que totes aquestes “normalitats proporcionals” recauen de ple sobre Catalunya, sobre els catalans en la seva totalitat i sobretot sobre el govern legítim de la Generalitat no ens queda altre remei que fer tots els possibles i algun impossible per retornar el Govern destituït al Palau de la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Aquesta és la realitat i ara està a les nostres mans donar-hi la força legal i política que el govern del PP ens ha arrabassat. Si amb 15 dies han estat capaços de desmuntar i triturar 40 anys d’acció política a Catalunya, què no faran si tenen 4 anys de marge? Ens volen derrotats i humiliats. Si no tenim por, guanyarem nosaltres.

Catalunya n’ha de sortir victoriosa però sense ganes de revenja i el 155 sense possibilitats de repetir.

Dijous vinent tots a votar pel retorn del president i el seu govern que són els que els pertoca i que sigui el poble de Catalunya massivament qui tanqui la porta, d’una vegada per totes, el 155, les seves conseqüències i les decisions dictatorials del PP a Catalunya.

FER UN COMENTARI