Què m’incentiva a votar?

Publicada: 30/11/2017 17:49h

Encara no ha començat “oficialment” la campanya electoral que ha de culminar amb les eleccions al Parlament de Catalunya el proper 21 de desembre. Per què, si no ho tinc mal entès, són unes eleccions al Parlament de Catalunya, oi? Encara que em sembla que és una convocatòria que grinyola una mica.

Doncs bé, pel que sembla rots els partits, coalicions i altre tipus de propostes ja s’han començat a moure per dir-hi la seva.

Si he de votar, vull donar un primer cop d’ull a tot plegat per veure si en trec l’entrellat i tinc elements que m’incentivin a anar a votar i a qui votar.

El senyor García Albiol, cap de llista del Partit Popular, de moment, centre el seu discurs programàtic convençut que els catalans en massa li donaran suport. Segon aquest senyor el primer que cal fer és tancar TV3 per posar-hi el que en diu “gent normal”. Es pensa que els periodistes de l’ens els han donat el títol en una tómbola? O que són estrafets impresentables per un mitjà audiovisual? Jo, fins ara no els he vist res d’estrany.

Una segona proposta de pes. Vol instituir una superinspecció d’ensenyament per tal de facilitar la intervenció a les escoles. De veritat creu que els docents de Catalunya són uns arreplegats que fan la o amb un canuto?

La tercera proposta que avui vull comentar és una proposta que només se la creu ell. Afirma amb odi, nocturnitat i elevosia que tots els polítics catalans han d’estar a la presó. Tot aquell qui no li dóna la raó, la paga.

De moment, amb aquest discurs no veig que aporti res que millori l’economia, la convivència i el progrés de Catalunya.

No oblidem que el PP és la força menys votada. Com vol remuntar la seva incidència política i la seva força parlamentària?

Si rastregem el discurs de la senyora Arrimades a part de parlar per activa i per passiva que “España somos todos“, què, segons ella hi ha una majoria silenciosa que no vol la República Catalana encara que de moment quin volum de persones conformen aquesta majoria silenciosa —sense referèndum és impossible comptar-la— Si quan hi ha eleccions es queden a casa, com podem saber sí que són partidaris de l’España una, grande y libre o més aviat són uns passotes que volen les coses fetes (per poder-les criticar si el ve de gust) i tant els és cinc com vint-i-cinc?

El discurs de la senyora Arrimades és que ella serà la presidenta de tots els catalans. A partir d’aquí ja s’espavilarà per gestionar el dia a dia amb el permís i la intervenció al dictat del senyor Ribera.

Diu que vol recuperar la “normalitat”. Quina normalitat? La de convocar unes eleccions per aquell que no té cap mandat per fer-ho? La normalitat d’intervenir totes les finances de la Generalitat fins al punt de decidir quines partides es paguen i quines es deixen de pagar sobre aquell mandat legal definit en el pressupost i aprovat pel Parlament? La normalitat de tenir tancats a la presó aquells que són capaços d’aportar iniciatives per millorar el dia a dia de la ciutadania catalana i que el Tribunal Constitucional espanyol les fa inviables? La normalitat de menystenir la professionalitat dels Mossos d’Esquadra per substituir-los per Guàrdies Civils i policies a cops de porra?

Aquesta és la normalitat de la senyora Arrimades.

Miri, si no fa propostes més engrescadores i creïbles, unes propostes que millorin de veritat la qualitat de vida i l’entesa entre tots, entre el que vostè diu “tots els catalans”, em sembla que la presidència de la Generalitat ja se la pot començar a pintar a l’oli.

Seguim. El senyor Iceta en fa una de freda i una de calenta. Sembla que no sap on va. Per un costat s’embolica amb el PP i amb Ciutadans per donar suport a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, un suport que va obligar al president Montilla a abandonar el seu escó al Senat per no fer-se còmplice de tal disbarat.

No sé si el senyor Iceta va fer o no va fer res per intentar que els seus companys socialistes no donessin suport a la proposta del PP a la intervenció de la Generalitat però el que li puc confirmar és que no ha tingut cap èxit.  I ara vol ser president de la Generalitat des de la neutralitat?

Diu que si té el suport suficient promourà la reforma de la Constitució espanyola, com s’ho farà? Aquesta reforma, si ningú no altera cap calendari, és un procediment llarg i complex i avui per avui sembla una fita impossible, ja que la majoria parlamentària del Partit Popular no ho fa viable. A més, segur que modificar la Constitució seria un benefici per la ciutadania espanyola o més aviat un pas enrere en contra les llibertats de la ciutadania? Per caminar cap un estat federal (que és la seva proposta) li cal un pas previ, un reconeixement dels diferents estats que es vulguin federar. Espanya està en aquestes condicions?

Senyor Iceta, estem davant unes eleccions al Parlament de Catalunya que hauran de portar a la restitució de les institucions catalanes sense supervisions de cap mena però amb els controls necessaris per evitar desviacions no desitjables. Em sembla que a Catalunya ja té les eines de control i vigilància interna per no haver de delegar aquestes tasques a supervisors externs.

Senyor Iceta, no ens faci veure garser per perdius. Faci propostes per Catalunya des de Catalunya. Voler col·locar-se en mig de dos bàndols té tots els tantos per rebre cops sense saber d’on venen i de propina no aportar res per incentivar els catalans a optar per la proposta socialista.

Prou per a avui, seguiré reflexionat les altres propostes.

FER UN COMENTARI