Preparem-nos per votar

Publicada: 17/11/2017 12:41h

El govern de l’Estat diu que amb les eleccions al Parlament de Catalunya previstes pel 21 de desembre, Espanya tornarà a la “normalitat”. Espanya potser sí (Hi ha estat mai fora d’aquesta normalitat?), però Catalunya està per veure.

Per Catalunya, tornar a la normalitat seria situar-nos molt enllà en el temps. Parlar d’una Catalunya normalitzada vol dir tornar a situar Catalunya en el centre polític i social del país d’on va sortir-ne per obra i gràcia d’aquells que diuen que s’ha de tornar a la normalitat.

És a dir, que el President Puigdemont faci de president podent exercir totes les competències que per les seves responsabilitat política li corresponen. Un país amb el seu president a l’exili no és un país normal. Si un país no és normal, les seves eleccions tampoc seran normals.

Tornar la normalitat a Catalunya vol dir que els consellers, nomenats per President Puigdemont, es facin càrrec de totes les seves responsabilitats que els atorga les competències legals sense intervencions foranes. Mentre siguin a la presó i a l’exili, ni tenim un país normal ni les eleccions podran ser normals.

Un país amb el Parlament destituït, amb la seva presidenta imputada, que a més li han fet  passar una nit a la presó i una fiança de 150.000€ per uns delictes que no es justifiquen per enlloc, amb la mesa d’aquest mateix Parlament també investigats i amb mesures preventives amb fiança i que no poden fer la feina que els pertoca és una situació que està molt lluny de facilitar unes eleccions normals que a més no les ha convocades qui té la potestat de convocar-les i en un moment que no toca convocar-les.

Amb un president de l’Estat que es creu amb capacitat de fer i desfer governs autonòmics legalment constituïts i refrenats per la majoria del poble de Catalunya. Amb un President de l’Estat que autoritza el seu ministre per intervenir tots els diners de la Generalitat, un ministra que amb el vist-i-plau del President només paga els sous dels funcionaris no fos cas que se li revoltessin però deixa (sense cap mena d’escrúpol) fer efectives les partides destinades a les entitats socials amb el que això representa per moltes persones i famílies vulnerables que es queden a la intempèrie. Aquest no és un escenari en el qual unes eleccions es puguin realitzar de forma tranquil·la, objectiva i sense coaccions.

Què hi fan encara a Catalunya els cossos i forces de seguretat de l’Estat? O és que els Mossos d’Esquadra no saben fer bé la seva feina? Si l’han fet sempre per què ara hauria de ser diferent?

Algú ha dit que, un cop constituït un nou govern a Catalunya es retirarà el famós article 155 de la constitució espanyola però, segon es desprèn de declaracions de membres del PP, el Parlament sortit de les urnes no podrà debatre ni escollir el president de la Generalitat (els diputats catalans no en saben prou, ja ho faran des de Madrid) i a més ens amenaces que si el resultat de les eleccions o algun programa electoral guanyador no els sembla bé podran seguir o aplicar de nou l’article 155.

Tot plegat molt normal. Tenir presos polítics empresonats també deu ser molt normal.

El Govern de l’estat parlen de tornar al punt de partida, però quin és el punt de partida?

Només hi ha un punt de partida, el govern Puigdemont i els seus consellers ni a la presó ni a l’exili sinó als seus despatxos de la Generalitat amb els seus equips de treball fent la feina del dia a dia. I per descomptat, els Jordis a casa. Els parlamentaris treballant al Parlament que és el seu lloc de treball, discutint diferents propostes parlamentàries tant a les comissions com en el ple.

Totes les competències estatutàries restablertes plenament i quan la maquinària politicoadministrativa de Catalunya estigui normalitzada, el president Puigdemont (l’únic que legalment pot fer-ho) podrà dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions.

Si aquestes condicions no es donen, la convocatòria del 21 de desembre a més de cara serà una pantomima però mai unes eleccions normals.

FER UN COMENTARI