Paradoxes made in Spain

Publicada: 30/11/2017 18:08h

Els antivot que ara ens criden al vot,
els únics legalistes il·legals del món,
els més nets nedant en brutícia,
antiunilaterals als que la resta se’ls en fot.

Els justiciers que branden la injustícia,
els groguistes que volen prohibir el groc;
els defensors d’una “legitimitat” il·legítima,
quatre gats parlen en nom de tothom.

Els constitucionalistes que ara i cada dia,
com caganers situats per sobre de tot,
ens miren des d’allà dalt amb un somriure,
i es caguen a sobre de la Constitución.

La minoria cega que es creu majoria,
l’anticolpisme de qui ja va fer el colp;
difícilment algú amb seny es creuria,
el que aguantem en aquesta nació.

Els repressors que s’omplen la boca,
de belles paraules sense pudor;
i amb “igualdad“, “legalidad” i “democracia”,
endinsen el poble dins la foscor.

I parlen i parlen de nosaltres: Nacionalistes!
Des d’allà on la creu del valle aquell…
Els més totalitaris dient-nos feixistes
sense despentinar-s’hi ni el serrell.

Que ja no ens empassem llur cinisme,
que ja els hem vist massa el llautó!
Que ja ningú ens pot prendre el pèl.
Que els sopars de duro, se’ls mengi el borbó!

FER UN COMENTARI