Bèlgica: 1 – Espanya: 0

Publicada: 07/11/2017 20:53h

No es tracta com ja es deuen imaginar, de cap partit de futbol. Es tracta del resultat, a hores d’ara, de la confrontació judicial i política entre la justícia espanyola, la Belga i les seves diferents interpretacions sobre el mateix cas.

Ja d’entrada és sospitosa la celeritat en què la jutge Lamela ha enviat a la presó una bona part del govern català. No és casualitat que el fiscal general de l’estat s’hagi adreçat a ella aprofitant que estava de guàrdia. A sobre llegeixo que, segons una interlocutòria ferma del desembre del 2008, del ple de tots els magistrats de l’Audiència Nacional quedava taxativament clar que el delicte de rebel·lió no era competència seva jutjar-ho.

Als polítics ara empresonats no els van donar marge de temps (un dia festiu pel mig) per a poder preparar la defensa amb els seus advocats. Van ser enviats a la presó en condicions humiliants, emmanillats amb els braços a l’esquena i sense el cinturó de seguretat. Pitjor que si fossin uns assassins o terroristes. A sobre la televisió ens ha mostrat la mofa d’uns policies que esperaven l’arribada de les furgonetes i els seus comentaris.

Segons el catedràtic Javier Pérez Royo, que l’audiència nacional passi de ser jutge ordinari a jutge especial, no només xoca amb la Constitució sinó també amb la naturalesa de l’estat de dret. Segons les seves paraules, el catedràtic manifesta que la intervenció de l’audiència nacional és d’una antijuridicitat absoluta. Aquesta situació ha estat esgrimida per l’advocat de Puigdemont a Bèlgica i el resultat ha estat la seva llibertat vigilada i la dels consellers. Ara caldrà esperar la resolució de la justícia belga.

A Espanya, de la catalanofòbia ja existent, s’ha passat directament a l’odi, el menyspreu, l’insult i la difamació. Felipe González, que es va pitjar a sobre davant Tejero, ha dit que el president català és un covard. Ana Rosa Quintana (la cara de ningú), la que va plagiar un llibre que va haver de retirar, s’ha atrevit a dir-li “mamarracho” a Puigdemont. Un diari de la capital va publicar que el president havia contractat un advocat d’ETA en comptes de dir que es tractava d’un expert en drets humans.

Si prestem atenció a algunes declaracions de polítics del PP, s’observa la democràcia de la qual estan investits. Javier Arenas diu que el PP, PSOE i C’s hem de tenir més generositat que mai perquè, abans o després de les eleccions, s’arribi a acords per un govern constitucional a Catalunya. Enric Millo diu que s’aplicaran les mateixes mesures (article 155) si els vencedors del 21-D no respecten la legalitat. També ha acusat els independentistes per voler fer creure a tothom que l’estat espanyol és repressor.

Cargas-Sardenya-Diputacio-Ramon-Llull_EDIIMA20171001_0193_20

Tots recordem les bufetades i cops de puny que els pobres cossos policials van rebre d’una xusma enfurismada davant els col·legis electorals. Les mentides formen part del seu manual d’instruccions però, el que em preocupa de les seves declaracions és, exactament, el mateix que deia Carles Puigdemont en la seva multitudinària roda de premsa: Acceptarà Espanya i els promotors del 155 els resultats electorals del 21-D si no els agraden?

Com a remat de tot el que estic dient, permetin-me senyors lectors fer un petit comentari: mentre escrivia estava escoltant la ràdio i el que he sentit m’ha posat els pèls de punta, en un pub de Madrid amb la televisió engegada, a la que es comentava que Puigdemont i la resta de consellers estaven davant d’un jutge belga, el propietari del local ha convidat a una ronda a tot el personal que allà s’hi trobava.

FER UN COMENTARI