Dignitat (definició): “Qualitat de qui es fa valer com a persona, es comporta amb serietat responsabilitat i amb respecte cap a si mateix i cap als altres i no deixa que ho humiliïn ni degradin”.

L’1-O ha posat de manifest dos comportaments totalment diferents i contraris

El món ha observat a una societat pacífica, familiar, festiva, integrada per ancians, dones, nens, persones de totes les edats que “només” intentaven expressar la seva decisió sobre el seu futur. Una societat digna. Enfront d’ells, milers de policies fortament protegits, “robocops”, amb cares tapades, armats, sense consciència que han actuat, no fa falta explicar com. Les imatges són explícites. Això suggereix unes preguntes oportunes.

Qui ha actuat per fer-se valer com a persona, responsabilitat, serietat i amb respecte i no ha deixat que ho humiliïn ni degradin?

Els milions de votants amb dignitat democràtica. Qui no ha actuat, precisament com a persones, amb responsabilitat, serietat, respecte i ha humiliat i degradat? Qui ha carregat de manera absolutament brutal i indiscriminada, ha trencat portes, ha requisat urnes amb una actuació que ha vist i escandalitzat al món sencer? La policia nacional espanyola, la guàrdia civil espanyola, qui els ha portat a Catalunya i actuar com ho van fer! Qui és digne i qui ataca a la dignitat?

636424532631237248w-696x525

És Espanya un estat de dret de debò?

Diuen: “l’Estat democràtic de dret funciona”. Preguntes oportunes: Quina correlació hi ha entre la definició objectiva d’un estat de dret amb real separació de poders, respecte als drets humans i la realitat en l’estat espanyol? Pot definir-se com “estat de dret democràtic” aquell que impedeix la democràcia? Ho és amb una evident interpretació i aplicació subjectiva de la constitució, tribunal constitucional a-constitucional en la seva configuració, amb un president del partit governant, l’ús de fiscalies i jutges? Quins perfils, historials, posicionaments ideològics ofereixen els qui actuen en els òrgans judicials, executius? A quin país s’apropa més el que el govern espanyol anomena “estat de dret”? Turquia, Veneçuela, Cuba, Corea del Nord, repúbliques bananeres o… als millors i veritables estats democràtics i de dret com Suïssa, Anglaterra, Canadà, Suècia? Quin “model” és més digne? L’Estat espanyol que s’aplica, castigant, imputant, condemnant o el que aspiren a construir els votants que l’1-O defensaven amb el seu vot?

Vivim en la mateixa realitat?

El govern espanyol, PSOE, PP, C’s interpreten que “les seves” forces militars han estat les agredides, que han evitat el referèndum, culpen als capdavanters independentistes, diuen que no hi ha motiu de queixa. Justifiquen l’actuació de les “seves” policies repressores… Paranoia, mania persecutòria, demagògia, sadisme, odi, marcs mentals deteriorats, mentides conscients per “els seus” seguidors? A qui li pot interessar viure en un país amb governants agressius, autoritaris, mentiders, manipuladors,  als antípodes de la realitat que ofereix una societat catalana tan clarament pacífica i democràtica? És digne voler continuar sota uns governants amb tan preocupants signes de “irrealisme”, mancats de recursos polítics i autoritaris que humilien, degraden, maltracten, castiguen? Independència digna o dependència humiliant i indigna?

perladignitat4 500px

3 COMENTARIS

  1. Esta foto se ha usado mucho en relación a lo que pasó en Barcelona el 1-O. Diría que es una manifestación en Chile. Es un carabinero

  2. Esa foto es de Chile i no de Catalunya, porfa, asegurados que las fotos son realmente de nuestra pelea, eso solo les da balas contra nosotros.
    Un amigo Frances.
    Visca Catalunya Lliure

FER UN COMENTARI