Sol·licitud d’una comissió psiquiàtrica a la UE

Publicada: 04/10/2017 20:17h

La Unió Europea disposa de diverses comissions per l’estudi de les diferents àrees en què es desenvolupa, econòmica, social, drets humans, etcètera. Trobo molt a faltar la comissió que s’ocupi del tema psiquiàtric. És imprescindible que els seus membres i els de diversos estats que la conformen (presidents, ministres, ambaixadors, juristes) siguin persones equilibrades mentalment, d’això en depenen moltes decisions que afectaran molta gent.

Aquesta comissió devia fer, periòdicament, una avaluació dels polítics que integren els seus estats, així com dels parlamentaris de cadascun d’ells i que conformen el parlament europeu. Naturalment no puc posar exemples de casos de nacions que no conec el suficient, per la qual cosa em limitaré als casos que conec d’Espanya que és on resideixo.

Quan un polític, amb el temps, canvia el seu posicionament i critica i/o ataca el contrari del que abans defensava aferrissadament, és possible que estigui afectat d’alguna síndrome i que ni ell mateix en sigui conscient. Com a exemple: Rajoy, el president del govern espanyol. Anys enrere, estan en l’oposició, reclamava un referèndum dient que escoltar el poble i la seva opinió era un signe de democràcia. Passat el temps ha intentat impedir, per tots els mitjans possibles, que es pogués dur a terme en Catalunya.

Un altre exemple: José M. Aznar, expresident espanyol. Quan exercia d’inspector d’hisenda, a Logronyo, va publicar en el Diari de La Rioja dures crítiques al redactat de la Constitució Espanyola, és membre del Partit Popular -abans Alianza Popular- i va fer campanya contra la Carta Magna i va votar-hi en contra. Passat el temps va elevar el text constitucional a la categoria de Bíblia política Espanyola. Un cas digne d’estudi.

Hi ha altres casos que, sense haver d’acudir al passat, mostren un comportament que pot resultar molt perillós. Em refereixo a Rafael Hernando, aquest senyor és portaveu del Partit Popular i ha declarat que ERC, la CUP i algun altre partit desitja que hi hagin morts a Catalunya en l’actual procés que s’hi viu. En les multitudinàries manifestacions pacífiques, amb més d’un milió de participants, no s’ha trencat mai una ampolla ni una paperera. Els catalans han donat sempre un exemple de civisme que ha estat lloat per tota la premsa internacional. La síndrome del senyor Hernando és molt preocupant.

En el referèndum d’autodeterminació que es va dur a terme el passat primer d’octubre hem vist com la policia espanyola carregava amb porres i pilotes de goma, a la gent indefensa que anava a votar, el resultat va ser de més de 900 ferits que van ser atesos en els hospitals i centres d’atenció primària. El cas és que una tal Soraya, sots presidenta del govern espanyol i un tal Millo, representant d’aquell govern a Catalunya, han manifestat que les actuacions policials han estat exquisides i proporcionals (?) a la situació.

Tota la premsa mundial i les TV han passat les imatges i han criticat la repressió que es va dur a terme. El govern espanyol ha negat la realització de la consulta i ha felicitat a les forces de seguretat (policia i guàrdia civil) pel seu comportament exemplar i democràtic.

Ignoro el que pugui passar en altres contrades europees, però seria convenient estudiar la sol·licitud que dóna títol a aquest article, en evitació de situacions que comprometin la UE, els estats que la integren i els perills que suposen per a la seva població.

4 COMENTARIS

  1. On s’ha de signar?…
    Suposo que això s’ho preguntarà moltíssimes Persones.
    La meva intel·ligència no arriba per desenvolupar unes bones argumentacions, però sí que entre tots farem la feina que cada un de nosaltres pugui, crec que seran molts els hi estaran d’acord: Aquests dies de maltractament físic i psicològic i de mala informació per part de gent o bé comprada o bé per interessos “comuns”, només ha servit per crear molta més confrontació, fer bullir la sang com mai des de fa anys i només recorda per haver-les viscut en primera persona les Persones grans. Molts encara plorem i estem amb estat de dol, però a la vegada disposats a donar tot el que podem cada un de nosaltres, davant de la gran magnitud del que s’està manipulant darrere. No podem permetre que els nostres fills visquin que d’aquesta manera on té més drets uns éssers com els gossos o altres i que les persones hàgem d’agafar pic i pala per cavar la nostra tomba i la dels nostres familiars i amics.
    Els que defensem els nostres drets humans a més dels nostres ideals, estarem al peu del canó per fer pinya.
    Pels nostres sentiments! Per una TERRA LLIURE! Per CATALUNYA! VISCA la nostra audoterminació ll*ll

  2. Quan sento parlar als governants de Madrid em recordo d’aquella dita: Si em dius de que presumeixes et diré el que et manca.

FER UN COMENTARI