El tarannà del PP

Publicada: 21/10/2017 21:14h

Una situació fàcil de resoldre els senyors del PP l’han convertit en un greu problema complex i de resolució difícil, per no dir impossible de resoldre, per causa del tarannà del PP.

Refresquem la memòria. Quan per iniciativa dels senyors del PP es comencen a recollir signatures per tot Espanya contra l’Estatut de Catalunya ja es va cometre la primera il·legalitat constitucional.

La Constitució espanyola determina la divisió territorial de l’estat anomenant les comunitats autònomes que es regiran pels respectius estatuts aprovats per les càmeres parlamentàries i referendades per un referèndum (vol dir amb capacitat per decidir) i vigents només en el territori corresponent. Passar el “ribot” per l’Estatut d’autonomia de Catalunya va ser la primera il·legalitat i també la primera mostra d’intransigència dictatorial d’una manera de fer que s’ha anat implementant durant tot aquest temps.

Quan els parlamentaris catalans varen sol·licitar al Congreso de los Diputados la cessió de les competències per poder convocar un referèndum (aspecte que sí que inclou la Constitució espanyola del 1978), la resposta va ser un no contundent. I així fins a 18 vegades. Què esperaven? Què els catalans restaríem submisos? Som de bona fe però no mesells.

A partir d’aquí, qualsevol iniciativa del parlament de Catalunya ha estat enviada al Tribunal Constitucional que la suspèn “cautelarment” i la deixa al calaix dels temes pendents fins a l’eternitat. Fins al punt que ha arribat a suspendre un ple del Parlament abans no fos convocat, ja que de ben segur seria inconstitucional. A la pràctica no deixa de ser una intervenció sobre un parlament autonòmic. No és il·legal això?

Segons els senyors del PP, la disparitat de criteris és resolt a cops de porra. Per ells dialogar és símptoma de feblesa i els dictadors no estan per aquestes menudeses.

Si el 2010 haguessin posat per davant l’acció política al tarannà ideològic ben segur que no s’hauria arribat al conflicte actual.

Un referèndum acordat, una pregunta pactada i un resultat comptable, situació conflictiva resolta i a seguir treballant coordinadament per millorar el benestar de la població.

Però no, el tarannà imperialista del govern espanyol no li cal altra manera de fer que els de la pastanaga i el pal. Els catalans no volem la pastanaga, volem triar el que mengem, tampoc ens ve de gust rebre cops de garrot. Només volem decidir el nostre present i el nostre futur. I aquest present i aquest futur podria perfectament caminar al costat d’Espanya amb la cordialitat pròpia de veïns ben avinguts. Però no és així. Els senyors del PP volen i es creuen ser els amos de tota l’escala.

Porres, amenaces, multes, inhabilitacions, ultimàtums, és el seu diàleg davant la resistència pacifica i ordenada del poble de Catalunya. Què hi podem fer? Catalunya ha de trobar el desllorigador, però Espanya s’entossudeix a mantenir l’embolic, les persones els importen un rave. Només volen poder i súbdits i això no va enlloc.

Al meu parer, només hi ha dues maneres de resoldre el conflicte, destituir i descavalcar el PP del govern d’Espanya (sense que les possibles alternatives siguin gaire diferents) o bé declarar formalment la república catalana la qual cosa obligaria, si no vol per força, l’Estat espanyol a negociar els actius i passius acumulats fins ara, la comunitat internacional a prendre partit, és a dir, a dir-hi alguna cosa.

Una situació que fa quatre dies era fàcil de dirimir, per causa del tarannà dels senyors del PP s’ha convertit en una gran roca que si no vigilem tots (els espanyols, també) hi farem mal.

FER UN COMENTARI