Dos no es barallen…

Publicada: 09/10/2017 17:46h

Dos no es barallen si un no ho vol. Dos no dialoguen si un no ho vol.

En els darrers dies, per no dir hores, han passat tantes coses a Catalunya, algunes poden ser precipitades però moltes altres provocades que fa impossible oblidar, evitar la baralla i molt menys iniciar un diàleg sincer amb ganes de posar-se d’acord.

L’actitud i el fer del Govern de l’Estat Espanyol ha assolit una magnitud de tal calibre que, civilitzadament parlant, li impedeix posar-se a la boca la paraula legalitat.

Deixant de banda si les lleis del Referèndum i de la Transició se cenyeixen o no al text constitucional, des de Madrid es varen començar a prendre mesures excepcionals sense cap fonament.

El text constitucional permet, si el Govern ho vol, cedir de forma temporal la facultat d’organitzar i permetre un referèndum sigui de la naturalesa que sigui. La demanda es va fer i el Congreso de los Diputados va dir no sense més.

En cap Codi Civil ni Penal contempla una consulta a la població com a delicte per tant, no té cap sentit ni prohibicions, ni querelles, ni molt menys enviar la Policia i la Guàrdia Civil a matxucar a la població a tord i a dret sense contemplacions. Tots hem vist les imatges encara qui hi ha qui diu que són manipulades, que els culpables són el cos de Mossos d’Esquadra mostrant-se massa tous i dialogants.

Per quins set sous es va entrar a diferents Conselleries de la Generalitat? Per què es varen detenir treballadors que només feien la seva feina? I ara, de què es queixen? De què la població de forma pacífica sortís al carrer protestant per uns fets del tot fora de mida?

Sortir al carrer, també, deu ser il·legal perquè si no és així, a què treu nas a acusar els presidents de les entitats sobiranistes i els comandaments dels Mossos per un delicte de sedició?

Aquells que quan obren la boca parlen de legalitat s’han saltat totes les normes hagudes i per haver i ara demanen que se’ls respecti i que oblidem totes les vivències d’aquests darrers dies.

Dos no es barallen si un no ho vol però en aquest cas un ha volgut barallar-se i ha massacrat perquè no ha trobat resistència.

Ara, després de tot aquest batibull, tothom demana diàleg sense entendre que no és possible dialogar si no s’aparquen els prejudicis previs. Una part i l’altra han de poder i voler – més aviat voler – seure i parlar sense condicions, oblidant, ni que sigui per una estona, tot el que els separa i manifestar moltes ganes de refer la convivència, sobretot, per una de les parts implicades que ha posat tants pals a les rodes com ha pogut i més.

En el supòsit que hi hagi algú disposat a fer de mediador (que hi és) ha de tenir la certesa ferma que d’entrada no es parlarà ni de la Constitució, ni de lleis il·legals, ni de control de les finances per part de l’altre, ni tampoc de declaracions unilaterals d’independència de Catalunya. Com en qualsevol procés de mediació cal analitzar la situació amb serenitat i sense prejudicis i a partir d’aquí buscar punts d’encontre. En darrer terme i quan hi hagi tota aquesta feina feta, mai abans, es podrien posar sobre la taula aspectes concrets a negociar.

No tingueu cap dubte, la independència de Catalunya s’aconseguirà, en forma de República o d’alguna altra forma que ens puguem inventar però que asseguri, d’una vegada per totes, la no dependència de l’Estat Espanyol sense que això exclogui una bona relació de veïnatge.

Dos no dialoguen si un no ho vol però, pel que sembla, algú espera que Catalunya demani per “dialogar” acceptant totes les propostes que l’Estat imposi sense ni piular. Submissió i aguantar els cops que per alguna cosa són els més forts.

La situació actual s’ha de tancar per sempre si no d’aquí a quatre dies hi tornarem a ser.

FER UN COMENTARI