Qui pagarà els plats trencats?

Publicada: 30/09/2017 13:25h

Només dues propostes que incideixen en la reflexió. Quan costarà aquest referèndum il·legal i no pactat?

Si el dia 9 d’abril del 2014, quan els diputats catalans Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera van anar al Congreso de los Diputados per demanar que es delegués a la Generalitat de Catalunya el poder de celebrar una consulta apel·lant el dret a decidir i aquests haguessin respost afirmativament la demanda. Què hauria costat? Poca cosa, el mateix que qualsevol consulta normal. D’altra banda, l’Estat Espanyol hauria pogut definir o opinar sobre la pregunta i les condicions de la consulta. Quins haurien estat els costos de tot plegat? 0 euros.

Què passa amb els elements imprescindibles per a qualsevol consulta?

Les urnes estan guardades i suficientment amortitzades des de la dita democràcia. Les paperetes? Són una partida prevista a càrrec dels pressupostos de la Generalitat a l’empara de la Llei de Consultes de Catalunya i a la vegada és un encàrrec que dóna feina a impremtes i els seus treballadors, és a dir crea riquesa. Propaganda electoral? Alguna “gratuïta” amb càrrec a l’organisme públic que l’emet però molta més de privada que repercuteix a la butxaca de les  entitats promotores, etc. Total, dos rals i poca cosa més. Quines són les conseqüències econòmiques d’aquesta negativa? Incomparables!

Què haurà costat el desplaçament dels contingents de forces de seguretat desplaçades a Catalunya en diners i en desatenció a les poblacions que han sofert aquest desplaçament? Quan ha costat les anades i vingudes de batlles per no declarar davant els tribunals de Justícia? Quantes hores laborals perdudes? Quanta feina endarrerida? Quan perjudicis per a la població que espera resposta als seus conflictes judicials o a gestions municipals? Què ha costat la detenció d’alts càrrecs del Govern

Qui pagarà els plats trencats? Naturalment l’erari públic dels catalans però també dels espanyols. Pensin aquells andalusos o extremenys o qui sigui que s’alegraren de la marxa dels seus cossos de seguretat cap a Catalunya a l’hora de la veritat la despesa que aquest fet comporta també recaurà, d’una manera o altra, quan s’hagin de pagar les misses.

El diner públic és diner de tothom, si l’Estat Espanyol en destina una part a subvencionar coses en fallida, a finançar activitats repressives contra Catalunya o a amagar la corrupció mirant per una altra banda, posem per cas, quines conseqüències tindrà sobre la població espanyola? Més deute, més pobresa, més malestar. Això ho ha de fer un Govern?

No ho dubteu, les coses ben fetes, emmarcades i situades en el marc social que els correspon surten més barates i generen més benestar.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI