El Govern Rajoy no movia ni un dit per anar contra l’acció legislativa del Parlament de Catalunya. Amb una simple lectura (ni que sigui de biaix) del DOGC en tenia prou per dir “que s’enviï al Tribunal Constitucional amb el requeriment de suspensió”. Així de fàcil. D’aquesta manera s’han suspès lleis tan importants i que tenen relació amb el dia a dia de les persones vulnerables com pot ser, entre altres, l’impost sobre els pisos buits, les mesures urgents contra la pobresa energètica o aquelles que promovien la igualtat efectiva entre homes i dones.

És a dir, ha tractat el Parlament de Catalunya com una joguina per passar l’estona. Tant és que tingui majoria absoluta com no, ell a la seva i algú ja enterrarà l’últim.

Fa cosa de pocs dies la maquinària de l’Estat s’ha posat en marxa, una marxa tal que fa anar a tothom de bòlit. Jutges, fiscals, mitjans de comunicació amics, fins i tot la Guàrdia Civil. A treballar perquè a mi em convé i si cal fer hores extres, cap problema…

Rajoy no es mou, que treballin els altres. Jo em pregunto, quan va costar el desplaçament de la Guàrdia Civil a Constantí? Quan val el temps que han de dedicar els funcionaris públics i polítics en actiu quan són requerits a comparèixer davant dels jutges? Quan costa mobilitzar la Fiscalia (tota) per buscar presumptes delictes sota les pedres? Això no és malbaratament de diners públics?

Si la Mesa del Parlament i el Govern de Catalunya per fer la seva feina malmeten diners públics, què no fa l’Estat per anar en contra d’aquesta tasca?

Rajoy fa uns quan anys que sense moure un dit i ara es dedica a donar feina als altres. En el moment que decideix modificar la llei del “seu” Tribunal Constitucional amb nocturnitat i elevosia, en el moment en què decideix intervenir en el Poder Judicial aconsellant a jutges i fiscals quines determinacions han de prendre, en el moment que ha cregut que estar dotat del poder absolut, els altres que treballin, que elaborin informes, que facin requeriments per escrit, que ordeni que es pari l’activitat professional d’algú, Rajoy ha perdut el nord i els altres que ballin al seu so i mutis a la gàbia.

Posa en qüestió la tasca els Mossos quan es produeix un atemptat terrorista per sorpresa però, en canvi, fa demanar la compareixença del cap visible de la policia catalana per saber o fer-li saber el que ha de fer l’1 d’octubre.

Senyors de Madrid, vostès vagin fent. Ara tenen entre mans una feina no prevista que el Parlament de Catalunya seguirà fent lleis que ajudin a millorar la vida de la ciutadania sense cap imposició de l’executiu perquè creiem que el poble és sobirà i el Parlament és l’espai per dirimir activitat política, perquè creiem que el Govern ha gestionat amb seny el dia a dia de la vida ciutadana i esperem que ben aviat el poder judicial a Catalunya sigui del tot independent.

FER UN COMENTARI