Les armes de la democràcia

Publicada: 03/09/2017 14:05h

Al meu entendre i pel que m’han ensenyat la democràcia només té un parell d’armes: Les urnes i acceptar el resultat i el diàleg i les negociacions.

Quines armes democràtiques té la senyora Sáenz de Santamaría? Pel que sembla, imposició i violència (fins ara psicològica, més endavant està per veure). Pel que es veu, joc brut, amenaces, desqualificacions de tota mena incloent-hi si cal, els seus companys de govern. Els compromisos i la paraula dona per alguns dels ministres no és del seu gust no dubte de desqualificar-lo i si cal fer-jo rectificar com ho va fer l’altre dia en el cas de l’accés dels Mossos a les dades de l’Europol.

Pel que hem pogut comprovar, aquesta senyora i el govern del qual forma part només sentir la paraula urnes, els provoca una quantitat tan important d’urticària que no poden parar de rascar-se que fins i tot els fa perdre el senderi i, com qualsevol persona molt neguitosa diuen improperis sense to ni so.

Si ens ho mirem amb una mica de distància, fàcilment entendrem aquesta reacció. Quina educació han rebut el senyor Rajoy i els seus ministres? Tots ells, la senyora Sáenz de Santamaría la primera, han mamat franquisme, uniformitat total de pensament i acció i el que discrepa, a la forca.

Per tant, per ells, la democràcia no és la participació de la ciutadania en els afers públics sinó la comunió total i absoluta al seu pensament i manera de fer. Té tota la raó el senyor Rajoy en dir que “no quiero y no puedo” perquè seria negar-se els seus propis principis.

Sí la democràcia és diàleg i negociació, com es pot parlar amb una gent que només volen l’interlocutor perquè afirmi l’acord amb les seves idees?

És evident que Catalunya està a molts anys llum d’aquesta manera de veure el món. És evident que l’entesa no és possible; par tant, via fora i seguim el nostre propi camí.

Gran part de la ciutadania catalana creu que la convivència i la prosperitat passa per les consultes, la participació, el parla del que calgui, passa per la fortalesa de les institucions. D’això en diem democràcia i el qui no ho entengui que s’ho faci mirar.

Qui té les armes de la democràcia és el govern de la Generalitat que dóna a la ciutadania la possibilitat de decidir el seu futur, que forja estructures d’estat que han de donar consistència al viure col·lectiu, que incentiva el diàleg i accepta les discrepàncies i posa el seu saber fer en la millora de la convivència ciutadana.

Altres armes democràtiques no hi són. Les que predica la senyora Sáenz de Santamaría a tot estirar són dictatorials disfressades.

FER UN COMENTARI