Senyora alcaldessa, cada cop em costa més d’entendre el seu posicionament respecte al referèndum convocat per al proper 1 d’octubre. Parlant aquest matí amb un amic mentre preníem un cafè, ell ha definit la seva manca de definició amb una frase castellana molt coneguda dient: “La Colau, ni chicha ni limoná” i crec que té tota la raó.

Jo mateix, a hores d’ara, encara no he arribat a entendre com vostè va aconseguir l’alcaldia de Barcelona. A més, el suport per mantenir-se en el càrrec li ve donat pel PSC, un partit que de català ho ha perdut gairebé tot i que hauria de desaparèixer donant pas a una federació catalana del PSOE. Veure aquest partit alineant-se amb el PP i C’s en fa pensar en el que dirien Raventós, Verde Aldea o Pallach.

També em ve a la memòria que poc abans de les eleccions, vostè va tenir un inesperat ajut per part de les clavegueres de l’estat espanyol quan es va esbombar, per tots els mitjans de comunicació, el compte del seu rival Trias a l’estranger, evidentment fals. Poc o molt la van ajudar i, qui sap si sense aquest ajut hagués aconseguit o no el triomf electoral.

El seu govern municipal ha estat ple de controvèrsies, primer van ser les terrasses, després els manters, carrils bici, pisos turístics, prohibició de nous establiments hotelers, vagues del metro, obres de les Glòries, etcètera, etcètera. Ara bé, el súmmum va ser col·locar davant del Born l’estàtua eqüestre de Franco, què pretenia amb aquella decisió?

Tornant al moment actual, vol dir-nos el perquè de la seva indecisió? No havia manifestat molts cops el seu inequívoc suport al dret a decidir? No parlava de desobeir a tribunals manipulats i poc democràtics? No deia que calia enfrontar-se a qui fos, incloent-hi la Unió Europea si fos necessari, per defensar Catalunya i els catalans.

Avui dia no val amagar-se darrere d’un informe del secretari o d’un possible perjudici dels funcionaris. El clàssic “Ni sí ni no, sinó tot el contrari” no pot ser, de cap manera, la seva actitud i resposta a la qüestió que es planteja. Posarà obstacles als més d’un milió de barcelonins impedint-los expressar la seva voluntat?

Es posarà al costat de personatges com Nelson Mandela, Thomas Jefferson o Mahatma Gandhi, que cridaven a desobeir lleis injustes… O d’Alícia Sánchez Camacho que declarava que no poder votar era un triomf de la democràcia?

Potser li sabrà greu però, en aquest article, acompanyaré un vídeo on es recullen varies de les seves declaracions en el passat i que es contradiuen amb la seva actitud actual. Abans d’acomiadar-me vull que sàpiga que, en cas de viure a Barcelona, vostè no hagués gaudit del meu vot.

7 COMENTARIS

  1. Res a comentar sobre la carta oberta. Ara bé,tots els polítics apoltronats són una colla de vividors i vividores sense cap dignitat. SÍ,votaré quan em prengui el cafè l´1 d´octubre 2.017,per l´Estat de la República de Catalunya i/o DUI. !!*!!

  2. Aquesta actitud no descobreix el concepte que en tenim dels polítics: però el que si és clar, son las maneres de enganyar als votants, i aquests deixar-se prendre el pel. Ara tenim malauradament un exemple impropi de alts càrrecs, que manipulen el seu mandat a conveniència, i defugen del compromís adien, on la responsabilitat queda anul•lada per manca de credibilitat. Vergonyós.

  3. Una altra que entra a la història de Catalunya…per la porta petita del darrera…la dels traïdors a Catalunya…ERC hi te quelcom a dir?

FER UN COMENTARI