Algunes afirmacions falses sobre Catalunya

Publicada: 25/09/2017 11:19h | Actualitzada: 12:02h

Des de fa molt de temps, mentir sobre Catalunya s’ha convertit en un esport espanyol de primera divisió. Va començar el 1714 i, durant tres segles, ha continuat fins al dia d’avui. Es necessitaria molt d’espai per descriure tot el que s’ha dit de nosaltres, per aquesta raó em limitaré a descriure les últimes que, paradoxalment, s’han produït en època “democràtica” des de la transició.

A banda dels qualificatius que hem rebut (nazis, garrepes, tossuts, misògins, insolidaris, deslleials, colpistes i un llarg etcètera), em referiré, de forma única i preferentment, al tema del finançament, qüestió aquesta que ha vessat rius de tinta segons la ploma de l’opinant de torn, tant si aquest és neutral com si es tracta de personal subvencionat.

Les xifres varien segons el tipus de mètode utilitzat per al càlcul de les balances fiscals. La Generalitat denuncia un dèficit entre 15.000 i 16.000 milions a l’any, mentre que Montoro amb els seus comptes “territorialitzats”, parlava d’uns 8.500 milions. Fa poc més d’una setmana, el mateix ministre reconeixia que la xifra arribava als 10.000 milions/any.

Si afegim les quantitats pressupostades per Catalunya (principalment en infraestructures) i que no s’han dut a terme, la xifra seria encara més elevada. Fem-li cas a Montoro, què representen 10.000 milions a l’any durant els últims 35? No se m’esverin, amics lectors, en veure la xifra de 350.000 milions que, en cas de disposar-los el govern català, les coses rutllarien de forma molt diferent de l’actual.

Algú es preguntarà: On són les mentides? No cal dir-les totes però, dues en particular, són les que han circulat i circulen per tota la caverna mediàtica després d’haver-les sentit dir per boca de polítics de tota mena que, sabent que menteixen, no tenen escrúpols ni decència a divulgar, el que sigui, per atacar i desacreditar a Catalunya.

Quants cops hem sentit que gràcies a Espanya, Catalunya pot tirar endavant? Quants que gràcies al FLA, la Generalitat disposa de fons que d’altra forma no tindria? Ningú sospita que els diners del FLA ja els hem traspassat a Madrid mitjançant els nostres impostos? Que ens estan prestant els nostres propis diners i, a sobre, ens cobren interessos?

Quants cops hem sentit dir-li a la ministra del ram que, gràcies a Espanya els pensionistes catalans perceben la pensió cada mes? Actualment, a causa de la crisi, la recaptació dels treballadors en actiu no arriba per atendre les pensions, cosa certa però, en l’àmbit estatal, no només a Catalunya. Si repassem les hemeroteques, veurem que durant dècades, gràcies a l’aportació catalana les ha pogut cobrar tota Espanya, senyora ministra.

La tan famosa unitat de la pàtria, no és més que l’excusa perfecta per atacar Catalunya i la seva aposta per convertir-se en un nou estat independent. I el govern i l’oligarquia ho saben perfectament, com saben també que les mentides no són certes. Ara, tocar els sentiments de molts espanyols que s’ho creuen, provoca la catalanofòbia que convé a Madrid.

Benvolguts lectors, sempre que puc acompanyo alguna prova que reafirmi el que dic i per desmuntar les mentides que ens volen fer creure. Avui els adjunto una portada d’un diari de Sevilla i una acta de la Junta d’Extremadura. En tots dos casos manifesten la seva por en el cas de no rebre els diners a què estan acostumats, si Catalunya obtingués un tracte fiscal més favorable per la seva població.

Si les dues mentides a les quals he fet referència fossin certes, Espanya en comptes de voler impedir la independència de Catalunya, estaria encantada de perdre un territori al qual ha de mantenir a costa del sacrifici de la resta de l’estat.

Jutgin vostès mateixos estimats lectors, què en pensen realment?

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI