El 45% de catalans vol ser encara més colonitzat i dependent?

Publicada: 05/09/2017 11:48h
Font: Guillem Trius

Publicat: “L’enquesta del diari de Pedro J. Ramírez assenyala que els contraris a l’estat propi són un 45,7%. El 50,1% desitja la independència”.

Què està passant?

El tsunami d’una societat que en un 80% vol votar i decidir el seu futur ha guanyat força, potència, després dels dos atemptats a Catalunya. Creix l’asfíxia econòmica i l’amenaça de tot tipus contra els qui cometin el “delicte” de ser demòcrates  i defensar la seva dignitat, llibertat i el benestar que es mereixen. Però el tractament a l’atemptat ofereix una cara encara pitjor de l’estat espanyol, els seus polítics, els seus mitjans de comunicació. S’ha escrit i dit molt sobre el mai demostrat avís de la CIA i la possible prevenció. Què pensa el votant català davant “aquest descarat i manipulador” tractament? Per què a Alemanya, França, Anglaterra, Bèlgica, que tant o més han patit atacs terroristes! “Ningú” ha acusat les seves forces de seguretat i Espanya sí que ataca als Mossos? Aquí estan les declaracions de PPC, PSC, C’s. Com corre una nota per les xarxes: “En tots els països els culpables d’atemptats són els terroristes. A Espanya, els Mossos”. Pot admetre’s que El Mundo publiqui: “Com a dipositaris del monopoli de la força, la seva actuació ha d’escrutar-se perquè han estat assassinats ciutadans indefensos”? Els terroristes: Ciutadans indefensos! Cal escrutar als qui els han eliminat! Malcolm X, ja va avisar: “Si no esteu previnguts davant els Mitjans de comunicació, us faran estimar a l’opressor i odiar a l’oprimit”. Pot haver-hi un sol votant català amb dignitat que vulgui seguir dependent d’un estat tan sectari, partidista, manipulador, com l’espanyol i els seus mitjans?

IMG-20170904-WA0010_resized

Quina és la causa crítica?

Estem presenciant declaracions, impugnacions, decisions, amenaces constants, de l’estat espanyol contra el moviment independentista que “lidera”  la societat catalana, no els seus representants polítics. En realitat, l’Espanya imperial defensant, només per via judicial i autoritària, el que li queda del seu gran imperi i impedint que la seva última colònia s’independitzi. Aquí estan els fets objectius. En realitat, l’Estat espanyol segueix en la guerra que es va iniciar en 1714 amb el tractat de nova planta i que ni el franquisme va aconseguir guanyar. Ho diu molt bé Blázquez en el DEIA, Notícias de Guipúzcoa: “Sí, hi ha una guerra contra Catalunya amb l’objectiu d’humiliar-la i mantenir, costi el que costi, el trist cànon democràtic que es va fixar en la Transició, tributari del franquisme”. “Espanya fa trampes i violenta la democràcia. No té legitimitat alguna a perjudicar Catalunya”. Però ho fa com ho fan els líders de PSC, C’s, PPC i el silenci còmplice de CSQP. Fins i tot, dels grans sindicats i patronals. És digne que hi hagi un sol votant català amb dignitat que voti a qui vol colonitzar a la seva família, limitar el seu benestar, llibertat?

El tema ve de lluny

A principis del segle XX, Unamuno deia a Azorín: “Mereixem perdre Catalunya. Aquesta porca premsa madrilenya està fent la mateixa tasca que amb Cuba. No s’assabenta. És la bàrbara mentalitat castellana, el seu cervell collonut (tenen testicles al cap en comptes de cervell)”. Quant hi ha en joc per a cada votant i la seva família? Des de la dignitat, què utilitzaran el pròxim dia 1 d’octubre el 45% de votants encara dependentistes, el sentit comú, la lògica o les vísceres?

perladignitat4 500px

1 COMENTARI

  1. Bon article!
    Però, de mesells i ignorants, el mon n´està plè.
    Sortosament, els que pensen i reflexionen, son majoría. I ho demostrarem l´1 d´Octubre.

FER UN COMENTARI