Tal com estan les coses avui sembla que la fotografia global s’emmarca de manera confusa. Algú la pot veure de color i algú altre en blanc i negre.

Sentint el discurs de Mariano Rajoy o de Sáenz de Santamaría o veient el comportament dels diputats i diputades dels grups parlamentaris de casa nostra contraris a la celebració del referèndum, la fotografia es pot veure de color de gos com fuig del temps de la meva àvia. No passa el temps. El discurs i les maneres de fer del president del govern espanyol em recorden haver-los escoltat en boc a Miguel Primo de Rivera o directament del general Franco. Són discursos del “no pasaran“. Després de molts esforços i constància semblava que ja els havíem deixat enrere. Resulta que no, hi hem tornat. L’única diferència és que darrerament cada vegada que els senyors de Madrid obren la boca va per davant la paraula democràcia.

Si la fiscalia actua contra els membres del govern de Catalunya, la presidenta del Parlament o de qui sigui és per defensar la democràcia, una democràcia que no accepti plebiscits ni cap mena de participació ciutadana. Qualsevol activitat del Parlament de Catalunya és enviada al Tribunal Constitucional espanyol i aquest, obedient com és, per tal de preservar la democràcia ho anul·la.

Hi ha un dia que el Tribunal de Cuentas es desperta i diu, avui farem calaix. Decidim que aquests catalans baladrers i insubmisos ens pagaran les vacances. Què s’han cregut aquests bocamolls?

Diuen des del govern d’Espanya, que si guanya el sí en un referèndum que no se celebrarà anul·laran totes les sancions que els hàgim imposat nosaltres. Pel que pugui ser, amenacem-los tocant-los-hi les butxaques per tal que quedi clar qui mana aquí. Aquesta no sembla una fotografia en blanc i negre? O de color sèpia que ja no es porta?

D’altra banda podem veure la mateixa fotografia amb els ulls de la majoria parlamentària i realment és una fotografia a tot color. La valentia dels diputats i diputades convençuts del compromís que tenen entre mans, somriuen contra l’adversitat i transmeten a la població entusiasme i seguretat sense amagar-los-hi el moment confós i complexa que ens ha tocat viure.

Aquests diputats i diputades són els primers afectats pel mal fer dels polítics espanyols però no s’acoquinen i segueixen endavant sense fissures. Passi el que passi l’1 d’octubre Catalunya hi sortirà guanyant.

Si el govern de l’Estat imposa la seva força, quedarà ben retratat als ulls de la comunitat internacional i Catalunya la víctima d’un mal fer democràtic que pot rebre el suport i la consideració d’aquells que avui no es mullen, que estan a l’expectativa però que a l’hora de la veritat sí que hi diran la seva. No ho dubteu.

Si gràcies a la força de les seves conviccions i compromisos se celebra el referèndum del proper 1 d’octubre el poble de Catalunya en sortirà enfortit per començar a pactar la desconnexió formal amb Espanya a la vegada que podrà negociar mesures de convivència amb els nostres veïns espanyols, francesos i en general europeus.

Davant els moviments de por, de represàlies, d’intervenció judicial, política, econòmica i social l’únic que ens pot privar de dipositar la nostra papereta dintre d’una urna, és la força de la Guàrdia Civil però, el que no ens poden prohibir, encara, és sortir al carrer, anar fins al col·legi electoral i passejar-nos-hi una estona.

Primera fita d’aquesta mobilització, dilluns vinent, 11 de setembre, més gent al carrer que mai. A la manifestació de Barcelona i als actes que s’organitzin arreu del territori. Lluïm les samarretes de la Diada encara que sigui per anar a buscar el pa.

Segona fita. L’1 d’octubre cal anar a votar, cal la resposta massiva de la ciutadania si volem mantenir la fotografia en color i esperar els resultats per saber quins han de ser els propers passos del govern de Catalunya al costat de la ciutadania i de la ciutadania al costat del Govern.

Entremig estaria bé una resposta massiva dels ajuntaments a la carta de Rajoy dient-li que estan a favor de la democràcia real i per tant estan a disposició de la Generalitat i no d’un Govern que quan els parlen de votar sembla que vegin el dimoni.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI