La seguretat no és un problema real pels catalans?

Publicada: 22/08/2017 10:35h

Publicat (El País): “Crida a la col·laboració per posar una agenda real al servei de problemes reals”. Publicat (Govern espanyol): “La prioritat ara és la seguretat”.

Quina és la realitat?

Nivell de seguretat 4 sobre 5. La junta de seguretat entre “Catalunya i Espanya” no es va reunir durant 8 anys per negativa espanyola. Se sap que Catalunya compta amb nombrosos terroristes potencials. Els mossos han evitat atemptats i detingut a nombrosos membres de cèdules. Es va publicar que la policia nacional els “avisava” que eren vigilats per la policia catalana. Per fi, la convoca unilateralment el govern català i es reuneixen. La Generalitat demanava formar part d’organismes internacionals que lluiten contra el terrorisme. Espanya ho impedia. Sí que ho permetia a la policia basca quan a Euskadi no hi ha riscos. Mossos, jornades de 12 hores per manca de personal. S’intenta ampliar la plantilla en 500 membres. El govern espanyol ho prohibeix. Atemptat a Barcelona. Amb hores de retard, Rajoy ve a Barcelona però es reuneix en la delegació del govern espanyol amb policia nacional, guàrdia civil, delegat del govern. No conviden a la Generalitat ni els mossos. El govern català sí convida a Policia Nacional i Guàrdia Civil. Polítics i mitjans espanyols associen l’atemptat a Barcelona amb l’independentisme. Apliquen la mateixa anàlisi de la realitat que van aplicar al desgraciat 11-M de Madrid? Llavors era Eta. Ara, l’independentisme afavoreix el terrorisme. Pura demagògia! Si el prioritari és la seguretat, no seria coherent que els mossos s’integressin immediatament als organismes internacionals contra el terrorisme? O és que la seguretat no és un problema real per als catalans? És digne dependre d’un estat que no optimitza la seguretat de tots els catalans, inclosos els qui volen seguir en ell?

atemptat-barcelona-900x500

Quina altra realitat es manifesta?

Dos molt diferents i contràries. Orgull dels catalans davant l’actuació eficaç dels seus polítics, de les forces de seguretat, dels serveis públics, ciutadania. Ha estat reconeguda per molts mitjans internacionals que han parlat de “govern català, policia catalana”. No de l’espanyola. Poden els dependentistes sentir el mateix orgull dels dirigents de PPC, PSC, C’s, CSQP, líders sindicals a Catalunya, “els seus” mentiders i demagogs mitjans? Una vegada més ens preguntem, a qui representen i defensen? També creuen que l’atemptat és una reacció en contra de la demanda de democràcia “real” per mitjà d’un referèndum? És tan gran la seva dependència, no sabem de quin tipus, de l’estat espanyol? Són conscients que amb el seu silenci còmplice posen en perill a “tots” els qui viuen, treballen, es mouen, tributen… a Catalunya?

Quins són els problemes reals de Catalunya?

No poder viure en una democràcia autèntica ni amb el nivell de vida que mereix; no poder aplicar una justícia social avançada per falta de recursos; progressiva anul·lació de la seva llibertat i de la capacitat legislativa del seu parlament; anul·lació de la seva identitat històrica, valors, llengua, cultura per ser castellanitzada, sotsregionalitzada. Per això vol votar i, possiblement, ser independent! Ara, un altre problema real: La falta de suport a la seguretat de “tots”. Tot això, per la política de l’estat espanyol amb la còmplice col·laboració dels seus cavalls de Troia a Catalunya.

Des de la dignitat, què és el més coherent? Independència i major seguretat o dependència creixent i insegura?

2 COMENTARIS

  1. ABSOLUTAMENT D, ACORD,
    ORGULLOSA DELS MOSSOS, ORGULLOSA DEL GOVERN DE CATALUNYA,
    POSAREM LES URNES,
    VOTAREM I MARXAREM!!!!
    PER LA NOSTRE DIGNITAT, I LA NOSTRE DEMOCRÀCIA!!!!!!

  2. Aquesta negativa persistent a que els Mossos s’integrin als organismes de seguretat i a l’Europol, no es pot portar als Tribunals de Justicia?

FER UN COMENTARI