Referèndum?

Publicada: 25/08/2017 20:44h

Algú va dir que Espanya és diferent i els fets actuals ho confirmen.

Segons el diccionari un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d’un estat amb l’objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d’un determinat tema d’interès general.

Generalment quan es convoca un referèndum és per posar a consideració de la població una pregunta binària la resposta de la qual pot ser un sí o un no.

El relat de la qüestió va més o menys així. Es convoca el referèndum i es proposa la pregunta. A una hora determinada s’obren els col·legis electorals i unes hores més tard es tanquen. Qui ha volgut ha pogut votar. Comença el recompte i la resposta majoritària guanya i tots tan contents.

Des que es convoca el referèndum fins que s’executa s’estableix un període per la campanya electoral.

Els defensors del sí exposen els seus arguments i si cal, rebaten els arguments dels defensors del no. El mateix fan els defensors del no. Amb aquesta confrontació argumentaria per veure qui convenç  a qui arriba el dia proposat i al final de la jornada comença el recompte de vots del qual se’n desprèn quina és la voluntat de la ciutadania.

Espanya és diferent. En lloc d’acceptar les regles de joc democràtic resulta que no estan disposats a defensar ni el sí ni el no sinó que s’omplen la boca de la paraula il·legalitat i amenacen en fer actual el Tribunal Constitucional (en alguns casos sobrepassa l’amenaça) i proclamen que tenen poder per enviar-nos totes les plagues d’Egipte i més.

Fins avui, l’escenari és una mica esperpèntic. Encara que si Espanya és diferent?

El Parlament de Catalunya està disposat a convocar un referèndum per preguntar a la ciutadania com vol que sigui el seu futur, és a dir, si vol seguir vivint amb una sabata i una espardenya com fins ara o vol esdevenir una república.

En un país democràtic normal es fa la pregunta i s’espera la resposta. Però no, Espanya és diferent. No és qüestió de sí o no, és qüestió d’il·legalitat. No cal fer propaganda pel no, el referèndum convocat pel dia 1 d’octubre és il·legal i per tant no cal parlar-ne més.

Però, és clar, hi ha una part important de catalans que creuen seriosament en la legalitat del Parlament de Catalunya i les seves decisions i per tant evoquen que es vagi a votar.

Els demòcrates convençuts que tenen un paper important en la vida política i social del país no hi ha dubte que aniran a votar, sembla que els altres es quedaran a casa.

L’abstenció en aquest cas porta enlloc? Jo diria que no.

Ara bé, si realment creiem en la força d’aquest plebiscit la participació ha de ser màxima. La gent hem de demostrar que sí que ens importa el futur de Catalunya, que sí que ens importa que els governants ens preguntin i per això els hi demanem respecte i responsabilitat, que sí que fem nostres les decisions del Parlament i reconeixem que té totes les capacitats legislatives possibles, en definitiva, l’1 d’octubre cal anar a votar per demostrar al govern de l’Estat que les coses de la política i dels afers públics ens interessen.

El dia 1 d’octubre s’ha d’anar a votar, no perquè la presidenta Forcadell i el president Puigdemont puguin o no anar a la presó, que també, sinó  per demostrar als manipuladors dels òrgans judicials, aquells que proclamen que són els posseïdors de la força o els que s’obliden que no estan sols en el món i carreguen contra Catalunya no tenen l’última paraula. Si fossin una mica espavilats jugarien a favor seu, fent propaganda del no hi entendrien que en política les negociacions i els consensos sempre són positius.

Demostrem que els catalans no tenim por (i si en tenim, la guardem a la calaixera), que sabem el que volem i que amb falsos arguments, amenaces i recordant-nos dia sí dia també que si no són més dolents, és perquè no volen, ja que tenen armes per ser-ho.

Volem votar, volem recomptar els vots i acceptar els resultats que no és altra cosa que respectar la voluntat de la ciutadania.

El dia 1 d’octubre omplim les urnes, ja que el futur de Catalunya està en joc.

Pensem-hi. Amb una participació aclaparadora i amb un resultat majoritari el sí la relació amb l’Estat millorarà i el reconeixement internacional serà inevitable. Amb una participació aclaparadora i un resultat majoritari del no, també caldrà veure com enfoquem el futur de Catalunya i també d’Espanya.

Si anem a votar quatre gats, si ens quedem a casa, no en tingueu cap dubte que de Catalunya no se’n cantarà ni gall ni gallina.

1 COMENTARI

  1. No siguin ingenus la Independencia porta trampa sinó mirin qui está al darrera de tot els LLADRES mes grans de la história i del cual els nostres pares i nosaltres ens refiavem al capdavant de la Generalitat..M’estimo el meu país i sincerament si no em tinc que sentir a gust on visc vull marxar per no formar par d’aquesta dictadura que imposen sense demanar permis als catalans que volem o no..És una estafa tot!
    Diuen que val mes sols que mal acompanyats doncs jo dic val més junts amb unió que sols desavinguts que és el que hi ha ara i del que s’aprofiten d’ aquesta desavinença Ànim Catalunya-Espanya Democrática..Visca!

FER UN COMENTARI