Etapa superada? Ni pensar-ho!

Publicada: 12/08/2017 20:41h

Era un 18 de juliol de 1936, un general que va comandar les tropes del nord d’Àfrica i un bon dia va decidir plantar cara a la República i fent cas omís a la voluntat de la ciutadania expressada a través de les urnes va tirar pel dret i endegar una guerra que havia de guanyar sí o sí. No pararia fins a aconseguir-ho. Una guerra que va provocar gairebé un milió de morts, milers d’exiliats i més de 40 anys de repressió de tota mena. Havia decidit manar al preu que fos i ho va aconseguir.

Aquell general baixet i aparentment poca cosa però amb molta mala llet va crear escola i avui, els seus deixebles més avantatjats segueixen aplicant les lliçons apreses.

Els temps estan canviant però només des de l’expressió externa, ja que si ens fixem en la manera de fer dels manaires de l’Estat espanyol, és la mateixa que va implantar el general. La seva única raó d’existir és manar, tractar els ciutadans de súbdits i en alguns casos com si no s’hagués superat l’època de l’esclavatge.

Per aconseguir mantenir el poder s’ha d’enviar “preventivament” a més d’un a la presó, doncs a la garjola falta gent. Si per aconseguir seguir imposant la seva voluntat s’ha de prohibir el que sigui (inclús deixa els més vulnerables sense possibilitat d’escalfar-se a l’hivern) es modifiquen o aboleixen lleis sense fer cap escarafall, es difama persones sense posar-se vermells, s’inhabiliten polítics o el que faci falta.

Quan va morir el general es varen fer mil-i-unes estratègies per començar a moure l’immobilisme establert sense fer enfadar a ningú (militars inclosos). Vist des de perspectiva que ens fa el pas del temps podem comprovar que aquella colla d’aprenents s’han fet grans, s’han graduat amb nota i fan i desfan com els ve de gust.

L’última facècia d’aquesta colla d’il·luminats ha estat barrejar els òrgans judicials i la voluntat del govern, donant-los-hi tot el poder del món i a partir d’ara els parlaments autonòmics i les seves normes seran paper mullat. A partir d’ara, qualsevol llei, disposició o normativa fruit de la tasca parlamentària pot ser declarada inconstitucional sense dret a rèplica.

Què significa aquest canvi brusc de normativa sinó fer un pas més per consolidar i superar l’activitat dictatorial? Per fi s’han tret la careta!

Què s’han cregut els legisladors autonòmics? Es pensaven que podien decidir per ells mateixos? Es pensaven que la tasca parlamentària era una tasca seriosa? Per què donat tanta feina al Tribunal Constitucional? Tirarem pel dret i passa que t’ha vist!

Qualsevol norma que no els agradi, la suprimeixen i es queden tan amples! Qui protesti, cop de bastó, qui dimiteixi pitjor per ell, qui surti al carrer ja els enviarem la Guàrdia Civil. I a qui no li agradi que s’hi posi fulles.

El dictador no va tenir escrúpols per organitzar una guerra amb les conseqüències personals, econòmiques i social que un nét d’aquesta envergadura representa. El general no s’ho va pensar dues vegades per reprimir fins al punt d’autoritzar i signar penes de mort i seguir dormint tan tranquil. Els seus deixebles segueixen la seva doctrina i ja no poden dissimular el que han après.

Els que ens pensàvem que la dictadura era una etapa superada anàvem errats. O som forts, plantem cara tot plegats i els deixem amb les seves cabòries i maneres de fer o viurem sota el pes de la dictadura per segles dels segles.

FER UN COMENTARI