Respectats senyors ministres.

Sempre he sentit a dir (i fins i tot confirmat) que els presumptuosos acaben fent el ridícul més estrepitós. El seu to, cada vegada que obren la boca per referir-se a Catalunya, ho fan amb una pedanteria digna dels grans fatxendes de l’oest americà, sempre amb la mà a la pistola però que acostumen a quedar malferits i derrotats.

S’han pensat que podem creure que inhabilitar a un personatge públic es pot fer per decret? Jo diria, o així m’ho van ensenyar, que, perquè hi pugui haver una sentència ferma d’inhabilitació cal una sentència judicial amb proves inequívoques i demostrades del delicte després d’escoltar les argumentacions del fiscal i els arguments de la defensa. Només queden dos mesos per la data escollida pel president Puigdemont i el seu Govern pel referèndum. En un estat membre de la Unió Europea no hi ha temps per inhabilitacions a no ser que algun jutge amic seu dicti sentències exprés, amb lectura única i d’acord amb els desitjos del Govern.

Com evitaran el referèndum i la voluntat de la ciutadania a participar-hi? De fet i segons els seus discursos hi poden haver diferents maneres de fer-ho però em sembla que qualsevulla d’elles només els porta a fer el ridícul més estrepitós.

  1. Enviar l’exèrcit i les forces de seguretat de l’Estat actuant amb força. Una fotografia perfecta per donar la volta al món.
  2. Detenir el Govern de Catalunya en pes. Això ja ha passat i no fa pas gaire, només cal recordar la fotografia del president Companys i el seu Govern entre reixes. Ara que em sembla que a l’Europa del segle XXI ja no s’admeten imatges com aquelles.

Potser val la pena pensar en positiu i buscar fórmules viables.

Vostès diuen que convocar un referèndum a Catalunya és il·legal. Promulgar una llei específica per resoldre el problema és només un afer de voluntat política. Totes les lleis, aquí arreu, s’han modificat per adaptar-les a les necessitats dels temps. Un text concís que ajudi a sortir del mal pas que vostès solets s’hi han ficat, podria ser una solució. Una llei tramitada per lectura única (que pel que sembla vostès sí que ho poden fer) i amb la majoria parlamentària de la que disposen, es pot aprovar sense massa entrebancs. Problema resolt.

I ha encara una altra manera de resoldre el conflicte. Per la via política. L’acció política passa per fer propostes concretes, comentar-les, buscar punts d’acord amb voluntat de trobar-los. Qualsevol cosa menys respondre amb prepotència i amenaces.

S’han perdut molts diners, temps i mals de panxa enarborant la bandera del “no quiero” del president Rajoy, ja que tots sabem que el “no puedo” és una mentida com una casa de pagès.

Molt em temo que sortir a la tribuna del Congreso de los Diputados o presentar-se a una rosa de premsa fent veure que són els amos el món, tenen tots els tantos per tal que passin a la història com els polítics més ridículs que mai s’hagin donat a les nostres contrades.

Pensin-s’ho bé, senyors ministres, evitin ser la riota dels seus contemporanis ara que encara hi són a temps.

FER UN COMENTARI