Estimada senyora, vostè a què juga? Es pensa que en les properes eleccions al Parlament de Catalunya vostè té cap possibilitat de ser presidenta de la Generalitat? No em faci riure! Fins avui, en el món occidental que impera la democràcia parlamentària, l’única persona que té poder per nomenar o destituir consellers és el president del país.

Només un parell de preguntes sense mala intenció. Només per saber el seu grau de credibilitat. Es creu de veritat que tot el que ha fet la societat catalana per arribar a 50 dies pel referèndum ho ha fet només perquè les senyores de la CUP puguin decidir si vull o no vull aquest o aquest altre conseller? Em sembla que s’equivoca de mig a mig. El president Puigdemont ha tirat endavant un procés vers la independència com a resposta de la voluntat d’una part de la societat catalana i segons l’aritmètica parlamentària ha pogut tenir el suport de la CUP sense oblidar que la ciutadania juntament amb el govern ha treballat contra moltes forces adverses perquè s’ha cregut de veritat que la independència del poble espanyol era possible.

Vostè diu que no li agrada el conseller Vila només perquè els ha retret que segons quines actituds i declaracions no s’adiuen amb la força conjunta que hem de mantenir el poble català si realment volem superar d’una manera implacable la voluntat destructiva de l’Estat espanyol.

Li poso al davant dos escenaris.

  1. 1 d’octubre. Referèndum. Guanya el sí per una majoria aclaparadora, amb una participació mai vista. Quin és el següent pas? Convocar unes eleccions constituents davant de les quals ni el president Mas ni el president Puigdemont encapçalaran cap llista. Unes eleccions constituents que encara estan per veure com es ressituaran els diferents partits polítics a Catalunya. I en aquest panorama no es pot descartar que hi hagi sorpreses. En aquest escenari, la CUP tindrà tanta força com per poder decidir el futur de Catalunya? Està per veure, fins avui aquest panorama sembla una pel·lícula de ciència-ficció.
  2. 1 d’octubre. Referèndum. Guanya el no amb el percentatge de participació, el que sigui. Caldrà respectar els resultats donant per acabat el procés polític actual i convocar eleccions autonòmiques reconeixent, que ens agradi o no, haurem de seguir caminant segons el que dicti el govern de l’Estat. Sereu capaces les dones de la CUP de seguir jugant al joc democràtic? En aquesta nova situació, tindran prou força per seguir sent decisives en la dinàmica parlamentària? Podran tenir (potser) una certa força, la que els doni el nombre de diputats però tanta com per determinar que formarà l’equip de govern, em sembla agosarat afirmar-ho a aquestes altures del calendari. Quan sento segons quines pretensions que manifesten públicament les dones de la CUP em sembla que toquen campanes.

Senyores de la CUP, estiguin calladetes, almenys fins al 3 d’octubre que faran més favor a la independència de Catalunya que no pas declarant abans d’hora sobre el model de país que potser sí o potser no, és el que volem els ciutadans de Catalunya que no som la CUP (i alguns de la CUP que estan per veure).

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI