La independència de Catalunya no és un joc de criatures, és quelcom molt més seriós, ja que ens juguem el futur del país per molts anys.

Des de fa més de 300 anys patriotes de totes les èpoques i condicions han lluitat per recuperar el valor i el tremp que un país necessita per ser ell mateix.

Al llarg de la història hi ha hagut moments forts durant els quals s’anaren forjant, de mica en mica, cotes de poder i capacitat de prendre decisions en tots els àmbits de la vida socials del país. Val a dir, també, que s’han viscut altres temporades s’han viscut circumstàncies adverses de tot tipus o per incapacitat dels dirigents catalans (que de tot hi ha hagut durant tants anys) o per la força del govern de l’Estat que ho han impedit. De fet, durant tots aquests segles, mai el poble català ha claudicat del tot, mai ha perdut les ganes de reconquerir les llibertats que li foren arrabassades per una guerra o l’altra.

Avui i de forma pacífica i educada hem anat consolidant i donant forma i força al futur que volem, al futur que tots plegats estem forjant.

Per quatre criaturades de vailetes mal educades podem engegar tota aquesta lluita a fer punyetes.

Penso que la majoria dels catalans volem un país millor, un país diferent, no una còpia malgirbada del que hem tingut fins ara. Precisament per no fer un “tallar i enganxar” semblant al fer i desfer del govern d’Espanya volem una Catalunya independent.

El govern de la Generalitat, el Parlament de Catalunya amb el suport de la CUP, no ho oblideu, han dut aquesta voluntat de ser fins a molt enllà, han aconseguit una majoria parlamentària que pot construir el veritable futur de Catalunya. Tots plegats tenim el somni del molts patriotes catalans que han perdut bous i esquelles i molts d’ells fins i tot la vida, a tocar, ens queden dos mesos per fer-lo possible, no pot ser que per quatre jovencells amb ganes de fer gresca ho engeguin tot a rodar.

Volem la independència de Catalunya per fer les coses d’una altra manera. La corrupció dels diferents prohoms d’Espanya que se la resolguin ells. Ara bé, seguir la mateixa tàctica de difamació sense reflexió prèvia, donar per fet que a la Catalunya nova la justícia no farà correctament la seva feina, és donar per fet moltes coses. Pensar a priori que les forces polítiques parlamentàries no seran capaces d’establir un diàleg constructiu que millori el benestar de la ciutadania, que els líders dels diferents àmbits, polítics, culturals, econòmics i socials no treballaran honradament, que la dinàmica del país no serà capaç d’enfortir les seves responsabilitats, és tenir ben poca fe i gens de confiança en el futur de Catalunya i en la voluntat dels catalans.

Ens queden només dos mesos. Durant aquest temps s’ha d’evitar fer ni un pas que doni la raó a aquells que volen decidir per nosaltres.

Recordeu, el que teniu tanta pressa per canviar les coses que a partir del 2 d’octubre serà el moment de presentar les vostres propostes polítiques que podran ser contrastades amb les dels altres partits i posades en consideració de la ciutadania catalana per tal que puguin decidir. Estic segura que a partir d’aquest moment, el Parlament de Catalunya tindrà tota una altra dinàmica fins avui impensable. Els temps estan canviant i precisament perquè estan canviant, les coses seran d’una altra manera.

Ara com ara, l’enemic de Catalunya és el govern de l’Estat espanyol i és contra aquest pel qual s’ha de lluitar. Més endavant ja discutirem si hi ha o no corrupció política a Catalunya,  si el que hi ha hagut han sigut estafadors i lladres i això ho ha de decidir la justícia després de respectar la presumpció d’innocència, presentar proves fefaents i sobretot evitant judicis paral·lels i tribunals de telediari. Ben segur que s’hauran d’implantar mesures per controlar el capitalisme ferotge que ens ha ofegat fins ara, ben segur que no serà possible que ens deixin indiferents les accions de polítics i empresaris i per tant haurem d’implicar-nos de forma neta i transparent en els quefers públics del dia a dia. I naturalment en moltes coses més.

Per acabar, només recordar als líders de la CUP que evitin entrar en contradiccions donant suport a la majoria parlamentària a favor del referèndum i a la vegada esmicolant la voluntat dels catalans des del carrer.

COMPARTIR

5 COMENTARIS

  1. Estig d’acord. Voldria comentar que em dona la impressió que la gent de la.Cup més aviat perjudica que no beneficia arribar a l’independencia.

  2. La gent de la CUP espanta al independentista moderat amb les seves bretolades. I recordeu hi ha mes independentistes moderats que d’esquerres.

FER UN COMENTARI