Són coherents els polítics, militants i votants “dependentistes”?

Publicada: 12/07/2017 18:49h

Situació de partida

Catalunya: Llarga història com “ens, subjecte” polític. La guerra de successió: Guanya Felip V “de Castella”. Jura respectar les constitucions catalanes com “comte de Barcelona”.  Allà apareix: “La nació catalana”. Incompleix el seu jurament i ve el Tractat de Nova Planta que castiga severament els catalans en tots els àmbits i tracta d’assimilar a Catalunya per “castellanitzar-la” en llengua, cultura, valors, lleis… Passen 300 anys i esdeveniments que mantenen però viva la consciència nacional catalana.

Transició espanyola. Nova constitució. Catalunya “ja no és nació” per decisió dels polítics i militars de torn. S’interpreta i aplica de manera clarament restrictiva per a Catalunya. Els successius governs, amb la complicitat de les seves sucursals a Catalunya, incompleixen promeses, lleis, compromisos, inversions. Segon estatut elaborat constitucionalment i retallat, raspallat, pel parlament espanyol i, després de ser votat en referèndum, encara més per un Constitucional “aconstitucional”. Gran part de la societat catalana reacciona ara fa 7 anys. Manifestacions multitudinàries són ignorades per l’Estat espanyol.

S’inicia un procés escrupolosament democràtic però, en nom de la democràcia, no només s’anul·la sinó que es castiga, inhabilita, multa, a qui ho promou. Una majoria del Parlament elabora un procés perquè la societat decideixi. El govern i els partits polítics no ho permeten. En lloc d’una oferta atractiva que animi a continuar a i amb Espanya, només amenaces, lleis, sentències, fiscalies, falses notícies, maniobres brutes. A mesura que s’apropa l’1-O, creixen les pressions.

Per què només autoritarisme, legalisme, imposició, no a la democràcia; absència total de política eficaç? Aquesta reacció de la societat catalana, és acció o “reacció” a l’incompliment, a l’explotació creixent, al tracte negatiu que l’Estat espanyol dóna als habitants de Catalunya?

És coherent?

  • Amb les pràctiques d’un veritable estat europeu, democràtic, modern, avançat o… amb pseudodemocràcies, dictadures…?
  • Que tota la societat catalana vulgui viure d’acord amb el nivell de vida que mereix pel que genera però que hi hagi polítics, militants i votants, a Catalunya, que optin per seguir depenent, sent castigats, per qui ho impedeixen: PP, PSOE, C’s i CSQP? D’aquí les obligades retallades en sanitat, educació, assistència social, beques, infraestructures!
  • Que “tots” es declarin demòcrates inqüestionables i recolzin als qui impedeixen la més elemental democràcia: Votar!?
  • Que “tots” defensin una avançada justícia social però hi hagi a Catalunya qui recolzi a qui ho impedeix i que no respecta ni les sentències del “seu” constitucional que anul·la lleis bàsiques com la de pobresa energètica?
  • Que hi hagi “catalans” que se sentin com a tals però recolzin als qui volen anul·lar la seva cultura, llengua, valors, identitat, per diluir-se a Espanya?
  • Que hi hagi “nous” líders i partits: Podem i CSQP, que facin explícites declaracions de suport a la democràcia, al referèndum, a la justícia social, al benestar de tots i es desdiguin sense cap rubor per posar-se de part dels qui la bloquegen?

Referèndum: Uns partits ofereixen benestar, justícia social, democràcia real, dignitat. Uns altres, capdavanters, militants i votants, “dependentistes” a Catalunya ho estan impedint.

Des de la dignitat democràtica, què és coherent?

alicia sanchez camacho la camarga votar no es democracia 14 oct 2014

FER UN COMENTARI