La raó de la força o la força de la raó

Publicada: 31/07/2017 20:22h

Expliquen d’un marrec que després de rebre un parell de mastegots li va dir al seu pare: “Pare, em pegues perquè tens la força, no perquè tinguis raó”. Aquesta és la situació actual de l’Estat espanyol en relació a Catalunya. Tenen la força i els hi manca la raó.

En política, com en molts altres aspectes de la vida la força de la raó, dels arguments raonables -que vol dir discutibles- han de prevaldre, si no és així, la guerra ja hi és. Una guerra que no porta enlloc.

L’actitud actual (i de gairebé sempre) del govern de l’Estat és actuar amb la raó de la força i no amb la força de la raó. Pretén amb aquesta posada en escena permanent acoquinar la vàlua més feble de la cadena.

Es pensen que alguns reaccionaran demanant al govern de Catalunya que es deixi estar d’independències, que si l’Estat no paga als proveïdors l’economia del país se’n va a fer punyetes i en conseqüència la misèria truca a la porta. Pel que sembla això no és així, com més repressió, com més amenaces, més ganes de dependre de nosaltres, mateixos, més ganes de poder decidir que fem amb la nostra vida política, social i econòmica.

Ara s’ha posat de moda la intervenció de la Guàrdia Civil primer al Parlament, al Palau de la Generalitat o al Departament de Justícia com si fos casa seva, sense ni tan sols trucar a la porta. Algú els hi va parar els peus. Va ser una expressió clara de demostrar qui té la força i qui la raó.

En aquests darrers dies han citat a declarar davant la Guàrdia Civil persones que han participat i donat la cara per donar forma al referèndum que reclama la població i la classe política insistentment. Ara sembla que aquestes citacions s’han fet de motu propio, sense cap ordre judicial, i a més algun dels citats a declarar n’han sortit investigats. Qui és la Guàrdia Civil per fer aquestes coses? La posseïdora de la força, no de la raó.

En un estat de dret quan les relacions de la ciutadania i les forces de l’ordre són cordials (per dir-ho d’alguna manera), quan la judicatura i el govern exerceixen el seu paper i passa un abús de poder d’aquesta mena, la intervenció de la justícia seria immediata però quan aquesta relació és la que estem vivint actualment és un clar exponent de la força contra la raó.

La jutgessa sota les ordres de la qual diuen que s’empara aquestes citacions diu que ella no en sap res. Qui ha ordenat, doncs, aquestes citacions? Si visquéssim sota els auspicis de la raó, el responsable no només hauria estat cessat sinó jutjat i condemnat per utilitzar la força per sobre de la raó, però resulta que aquí no passa res, ja veurem que riurà o plorarà l’últim. Entretant sempre hi pot haver algú que s’acoquini i pretengui baixar del tren. De moment això no ha passat, tot el contrari, hi ha més gent que reacciona convençuda que aquesta situació no es pot aguantar més. Que passin aviat aquests dos mesos i comencem a deixar els caminadors a les golfes, que ja no els necessitem. Ni FLAs ni FLEs. Catalunya té capacitat i voluntat d’administrar-se amb seny ella soleta.

Una altra característica d’aquest govern de l’Estat és amenaçar amb la confiscació del patrimoni dels polítics en actiu. Això fa més por perquè a més del mal de panxa individual s’hi juga el benestar de la família i amb la família no s’hi juga. Algú ha valorat aquesta possibilitat, ha demanat la baixa de la vida política però no ha renunciat a defensar la independència de Catalunya.

Podria posar més exemples, però sempre arribaríem a la mateixa conclusió: ara com ara impera la força per damunt de la raó però tot plegat no ens ha de fer renunciar a la raó per sobre de la força.

Només amb una participació massiva a la convocatòria de l’1 d’octubre aconseguirem sobreposar la força de la raó per sobre la raó de la força.

FER UN COMENTARI