Nova amenaça, i no serà l’última

Publicada: 24/07/2017 21:44h

Divendres el Consell de Ministres del govern de l’Estat s’ha omplert de satisfacció recordant-nos que són els amos dels nostres diners -cosa que ja sabíem des de sempre- que tenen la potestat de fer-ne el que vulguin fins i tot deixar de pagar els seus deutes i els seus compromisos pressupostaris -cosa que fan sovint sense immutar-se- A la meva terra d’això en diuen lladronici i els que cometen lladronicis en diem lladregots. Potser un dia, quan la justícia sigui independent podrà passar comptes i alguns ministres actuals se’ls gelarà la rialleta.

I si deixéssim de pagar els nostres impostos? Si particulars, empreses i autònoms ens oblidéssim de “hacienda somos todos” i féssim la nostra contribució tributària a l’Agència Tributària de Catalunya? Potser d’aquesta manera la Generalitat podria gastar els nostres diners d’acords amb les previsions del pressupost aprovat pel Parlament. Per què no ho provem?

Només queden 70 dies pel gran dia, el dia que la raó, el seny i les coses ben fetes guanyarà, el dia que el dia que el poble de Catalunya dirà la seva malgrat que, per activa i per passiva, el govern de l’Estat hagi posat tants i tants bastons a les rodes per evitar que puguem decidir, un Govern que ens ha sermonejat amb tantes amenaces demostrant el seu mal fer polític i la seva incapacitat per gestionar correctament la voluntat del poble, un govern que ha predicat pel dret i pel revés que són ells qui manen i ordenen, en fi, que si no tremola la terra, és perquè encara no tenen poder sobres la natura.

I no només això sinó que ni tan sols s’han plantejat que la força del poble unit és superior a la de l’aparell de l’Estat per molt forta que aquesta sigui.

Sembla que intenten buscar la confrontació, el tu fins aquí doncs jo més, és a dir, ara els tocarem la butxaca per veure si els catalans s’emprenyen i planten cara violentament. Doncs no, el govern Puigdemont no s’immuta i va fent via.

Volen escenificar l’entrada de les forces del seu ordre al Palau de la Generalitat o al Parlament i en altres institucions i es torben que en lloc de posar-se a tremolar surt el conseller Turull i els diu que molt bé, que esperin asseguts que ja els farà arribar la documentació que demanen. Si amb aquest muntatge volien humiliar el govern de la Generalitat o que els Mossos els barressin el pas, els va sortir el tret per la culata.

En mig d’aquest batibull pretenen barrejar presumptes casos de corrupció amb el procés vers la consulta com si una cosa tingués a veure amb l’altra. Embolica que fa fort que alguna cosa queda.

Darrerament han començat les amenaces contra el patrimoni dels polítics i la feina els funcionaris. És ben veritat que el seu afany de poder no té límits i la seva única arma és la violència en el sentit més ampli del mot.

Han portat les coses fins a un extrem que no saben com sortir-se’n. Ara ja és massa tard, queden menys de 70 dies.

Amb pau i tranquil·litat, els catalans podem respondre amb eines ben pacífiques. Tancament de caixes, obrir una caixa de resistència… i seguir treballant sense por (ni que sigui aparentment), i donar una resposta massiva al carrer l’onze de setembre tots a Barcelona i amb una participació aclaparadora l’1 d’octubre.

No perdem la paciència, ja que els donaríem la raó que no tenen i aleshores, Catalunya podria desaparèixer del mapa.

Volem ser un nou estat d’Europa, no una colla de babaus que s’arronsen després d’haver fet un llarg camí que fa més de 300 anys que dura. Un camí que ha tingut trossos més planers però majoritàriament ha estat ple de rocs, fang, bardisses i desnivells difícils de superar. Fins ara ens n’hem sortit. Claudicarem quan estem a tocar de la fita proposada?

COMPARTIR

FER UN COMENTARI