Marc mental

Publicada: 17/07/2017 18:46h

Escoltem qualsevol emissora, llegim qualsevol diari o ens posem davant del televisor, si el que ens para l’atenció són els continguts d’actualitat, ens endinsarem inevitablement en el marc mental dels autors d’aquests continguts, i en conseqüència arribarem, tan sí com no, a les diferents maneres d’interpretar un mateix fet: El govern de la Generalitat de Catalunya s’ha remodelat.

A diferència de l’empatia, entesa com a virtut de tant en tant ens permet posar-nos a la pell de l’altra, el marc mental tendeix a delimitar el camp dialèctic i argumentatiu, raó per la qual és convenient no entrar en el marc mental de l’adversari o caurem en el parany d’haver de defensar les nostres idees sotmetent-les a les seves regles.

Per als qui estan obsessionats, dins i fora de Catalunya, amb l’objectiu d’afeblir l’acció de govern i qüestionar-ho absolutament tot, sense importar-los què es fa ni perquè sinó qui ho fa, aquesta remodelació obeeix a la voluntat de radicalització, com si d’una crida als kamikazes de la nació catalana es tractés. Individus disposats a suïcidar-se a escala política i patrimonial i posar en risc, fins i tot, la seva pròpia llibertat. Persones què defensen amb arguments democràtics, drets i urnes, les escomeses de l’estat espanyol que ataca amb querelles, multes, inhabilitacions i amenaces de torpedinar, per la línia de flotació, els béns de l’adversari.

Potser és bon moment per recordar algun exemple de què ens explica la història, en relació a què varen fer líders avantpassats a l’hora de defensar el seu mandat i protegir-se. Ja a l’imperi romà, Juli Cèsar i Marc Antoni, van envoltar-se d’una unitat coneguda com a “Cohors Praetoria” o guàrdia pretoriana. Quan l’any 27 aC August es va convertir en emperador, va decidir que aquesta guàrdia era útil no només a la guerra, sinó també a la política. La guàrdia pretoriana caracteritzava per ser destres en la lluita i lleials al seu mandatari. Traslladat avui dia, és també això el que requereix el nostre president del seu equip de govern. Polítics disposats a fer d’escorta dels objectius pels quals han estat escollits i lleials al mandat democràtic que a Catalunya, la societat i les entitats civils els hi vàrem atorgar.

Siguin quines siguin les crítiques, els entrebancs i fins i tot la mentida i el joc brut emprats des del bàndol dependentista, així com el negacionisme dels drets fonamentals, hi haurà un abans i un després de l’1 d’octubre. Perquè la victòria del moviment independentista de Catalunya, no rau en el fet de guanyar el sí al referèndum (que tant de bo), sinó que l’èxit estarà fonamentat sobre la base de la democràcia i serà l’urna una mena d’arc de triomf que implicarà, plena de paperetes, la derrota de tothom que s’hi oposa a donar-li al poble la possibilitat de decidir el futur.

Dins d’un marc mental en el qual el raonament i la lògica en són prominents, és fàcil d’entendre que executar una decisió requereix assumir les conseqüències que se’n deriven, sense que les dificultats inherents hagin de servir d’excusa per ajornar-la ni recular. En cas contrari, seria molt, molt fàcil guanyar-te la confiança per part de qui dóna suport a la teva voluntat i alhora previsible la decepció, en el cas de no arribar mai el moment de convertir en fets les paraules.

Tinguem confiança, doncs… Hi ha un líder compromès en tirar endavant malgrat totes les dificultats, què s’ha envoltat d’irreductibles membres de govern per fer-nos arribar a tots plegats davant la icona de la democràcia: L’urna.

FER UN COMENTARI