Publicat: “Rajoy denuncia que el Govern Puigdemont ‘s’ha desconnectat de la realitat’, la qual cosa provoca que ‘la societat s’estigui desconnectant de la seva desconnexió'”. També ha llançat una picada d’ullet a la societat catalana “assenyada i moderada” i ha garantit que la llei es complirà malgrat el desafiament independentista: “No els fallarem”.

Es publica: “L’any 2015 el govern espanyol va transferir a la Generalitat 1.879 milions d’euros menys del que correspondria per la recaptació real de l’exercici. Amb l’actual model de finançament Catalunya perd onze llocs i passa a la catorzena posició com a receptora”.

Publicat: Rajoy. “El que s’està fent entre el Govern d’Espanya i el basc avui és el que s’ha de fer“, “el que pretén la Generalitat és l’enfrontament, i això és estèril, antidemocràtic, no resol res, ni produeix cap efecte positiu pels catalans ni per a ningú de la resta d’Espanya. És el que no s’ha de fer”.

Qui desconnecta amb la realitat?

Aquestes declaracions i notícies, que parlen per si soles, provoquen unes preguntes molt oportunes: És realista…

  • Ignorar els milions de manifestants que anualment es manifesten exigint el dret a decidir, la independència i els seus beneficis?
  • Exigir al parlament català, escollit democràticament, incomplir el seu programa?
  • I propi d’un estat democràtic “provocar” que milions de catalans vulguin votar i, la majoria, independitzar-se? És propi d’un estat democràtic no fer cap contraproposta política i aportar només amenaces, impugnacions, condemnes, multes? O és propi de pseudodemocràcies, dictadures, que no tenen més recurs que l’autoritarisme?

pdecat-urnas-rey

  • Voler subordinar els votants catalans a lleis espanyoles, que ells no compleixen, en lloc d’adaptar-les a la majoria de la societat catalana?
  • Seguir asfixiant econòmicament a famílies, empreses, treballadors i creure que els catalans no s’adonen d’aquest espoli permanent i creixent?
  • Creure que els catalans van a sostenir un estat i un sistema de finançament que els fa baixar llocs entre els receptors de recursos i, amb això, perjudicar severament la seva sanitat, educació, assistència social…?
  • Posar com “exemple” el País Basc quan s’ha negat, sistemàticament, a concedir demandes com un concert similar o pacte fiscal per Catalunya?
  • Qualificar “d’enfrontament” el que fa el govern de Catalunya, en bé de “tota” la societat catalana!, i no inculpar-se pel molt que l’han atacat, ataquen i perjudiquen aquesta societat
  • Ignorar els efectes negatius de la “seva” política amb Catalunya?

Aquestes són “realitats objectives

Davant d’elles, alguna denúncia en ferm dels Iceta, Rivera-Arrimadas, Fachín, Albiol, Domènech-Coscubiela-Rabell, Colau i associats…? Dels seus militants i votants? De La Vanguardia, d’El Periódico…? Dels sindicats majoritaris? De Foment del Treball, Cambra del Comerç…? Quina “realitat” representen i defensen? La que mereix Catalunya o la que la perjudica?

Davant aquesta “realitat” que tant castiga el benestar, la democràcia real, la justícia social, la llibertat de “tota” la societat catalana, per dignitat democràtica, què és coherent? La independència, o més i pitjor dependència?

FER UN COMENTARI